Gènova, la ciutat partida

El pont Morandi va ser aixecat en l’època de l’eufòria constructora dels cinquanta i els seixanta, que va omplir Itàlia d’infraestructures de dubtosa estabilitat. A Gènova se l’anomenava “il ponte di Brooklyn”, mig amb ironia i mig amb orgull, per una certa similitud amb el cèlebre pont nord-americà. Perennement en obres, que semblaven petits pedaços per a un malalt gegant, el seu estat de degradació era ben visible des de baix, i a la ciutat era vox populi que era un monstre perillós. Avui fa un any, mentre era ple de cotxes que iniciaven les vacances de Ferragosto sota un xàfec estiuenc, es va esfondrar i va deixar un rastre de 43 morts i 16 ferits.

El viaducte conduïa a l’entrada de l’autopista A-10, que uneix Itàlia amb França. Situat a la part oest de Gènova, entre els barris de Sampierdarena i Cornigliano, era indispensable per moure’s per la ciutat i s’alçava sobre una zona habitada. Des de fa un any, Gènova ha quedat dividida en dues parts.

Pasquale Ranieri va ser un dels obrers que del 1963 al 1967 van construir el viaducte Polcevera, el nom oficial del pont Morandi. Avui, és un dels molts veïns que han hagut de deixar casa seva perquè l’esfondrament els la va fer malbé. Ranieri, de mirada franca i mans fortes que delaten que ha treballat de valent, parla en italià barrejat amb un genovès molt genuí. Explica que feia temps que la construcció donava senyals que estava en mal estat. “La capa d’asfalt era tota llisa, sí, però a sota es veia que estava malament”, diu, ell que la va construir.

“De tant en tant queien trossos de dalt a baix, al mig del carrer. Avisàvem que era perillós i ens deien que no passava res”, explica, mig indignat, mig resignat. “Posaven una placa d’acer per tapar el forat i prou”, hi afegeix. “Algun cop ens queien a la teulada de casa. Els de les autopistes ens pagaven la reparació i se’n desentenien. Els repetíem que el pont donava molts senyals que es podia enfonsar, però ens deien que no ens preocupéssim, que estava vigilat les 24 hores del dia”, explica. I sentencia: “Quan van començar a posar-s’hi una mica seriosament, ja era massa tard.”

Aquesta és també la teoria de la fiscalia que porta el cas: el pont va caure per falta de manteniment. “Era com un cotxe que havia arribat a l’últim estadi i que no havia passat mai cap revisió”, diu el fiscal Francesco Cozzi, que hi afegeix: “Si hagués sabut el que he anat descobrint aquests dotze mesos, no hi hauria passat mai, per aquell pont.” L’última tasca de manteniment important, segons els pèrits, havia estat 25 anys enrere.

Hi ha 71 persones investigades i dues societats. Són, d’una banda, dirigents i tècnics d’Autopistes d’Itàlia (ASPI) i Spea, del grup de la família Benetton, que havien de gestionar i fer la manutenció del pont. I, de l’altra, dirigents i funcionaris del Ministeri de les Infraestructures, que havien de controlar els gestors. Des d’Autopistes d’Itàlia asseguren que el pont va caure per “defectes de construcció”, no pas de manteniment. La NASA ha fet un informe independent en què assegura que, analitzant les dades del satèl·lit, es pot veure que el pont es movia des del 2015.

El 28 de juny passat, a dos quarts de deu del matí, mil quilos d’explosiu van fer col·lapsar l’estructura que quedava dreta. La demolició va ser seguida en directe per molts italians. Una sirena va retrunyir per tota la ciutat i els ocells van deixar de volar uns minuts abans de l’explosió controlada de dinamita. Més de 4.500 tones es van desplomar i van formar un núvol de pols marró immens. Des de moltes cases de Gènova se sentien aplaudiments: el pont trencat, partit per la meitat, visible des de gairebé tota la ciutat i també per tots els viatgers de l’autopista, era una ferida oberta.

Fa uns dies es va demolir l’últim pilar que havia quedat dret. Gènova podia finalment començar a girar full, a renéixer. Mentre s’espera que la justícia estableixi responsabilitats, la construcció del nou pont ha començat, i la intenció, segons el govern italià, és que estigui enllestit la primavera vinent.

Avui diverses autoritats assistiran a l’homenatge en memòria de les víctimes de l’ensorrament del viaducte. A les deu hi haurà una missa a l’esplanada on s’està construint el nou pont, i a dos quarts i un minut de dotze del migdia, el moment exacte en què va caure el viaducte, es farà un minut de silenci.

Alguns familiars de les víctimes han rebutjat assistir a la cerimònia. “No hi anirem, ens sembla una passarel·la de cara a la galeria”, deien els parents dels quatre nois de Torre del Greco, a prop de Nàpols, que van morir al pont mentre anaven de vacances a Espanya. Quan es van fer els funerals d’estat, també van rebutjar assistir-hi perquè no volien formar part de cap instrumentalització política. “Els recordarem amb els amics i la família”, deien. “El que haurien de fer els polítics és pressionar perquè se sàpiga la veritat i hi pugui haver justícia”, hi afegien.