Boye centrarà en els drets de les minories nacionals la defensa de Puigdemont
Proposa introduir-los en tots els litigis, començant pel recurs que enllesteix al TJUE
Augura que el Suprem sentenciarà abans que dictamini sobre Junqueras
L’article 2 del Tractat de Lisboa diu que la UE es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i els drets humans, inclosos els drets de “les persones pertanyents a minories”. I és en aquest afegitó en el qual ell inclou la minoria nacional catalana dins l’Estat, on Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, aposta per concentrar a partir d’ara bona part de l’arsenal jurídic que utilitzarà per defensar als tribunals europeus la situació dels seus clients, tal com va explicar durant una xerrada ahir a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. “Al contrari que el dret a l’autodeterminació, ningú pot dir que aquest no existeix, i ni Estrasburg ni Luxemburg s’hi han pronunciat fins ara, així que anem a veure si existeix i si Europa està orientada cap a aquesta via”, va exposar. “No sé si serà una peça clau en tots els recursos, però si hi ha una manera de guanyar es basa a exigir el respecte”, va justificar. De fet, Boye és partidari d’introduir el concepte no només en els litigis que arribin als tribunals de justícia i dels drets humans, sinó ja en els plantejaments jurídics dels procediments que facin curs dins de l’Estat.
El primer escrit en què hi posaran èmfasi, que es presentarà en els pròxims dies –el termini s’acaba l’1 de setembre–, seran les al·legacions que han estat preparant tot l’estiu al dictamen de l’1 de juliol de Luxemburg que desestimava fixar mesures cautelars per possibilitar que Puigdemont i Comín assumissin l’acta d’eurodiputat. És clar que el recurs se sustentarà també en altres arguments, com la possibilitat que el jurament de la Constitució pugui ser contrari al dret de la UE, perquè els eurodiputats ho són en representació de tot el territori europeu i no només l’Estat espanyol. Boye, a més, assegura que han provat que una cinquantena de senadors van fer el seu jurament per via telemàtica un mes abans, fent servir exactament la mateixa fórmula que es va negar als eurodiputats a l’exili.
L’altre gran argument en les al·legacions, en tot cas, serà la negació de la tutela judicial efectiva, que consagra el dret de rebre resposta a totes les qüestions exposades. I el jutge únic que va resoldre en primera instància va basar la resolució en un sol punt, el primer, dels vuit que havia exposat Boye per denunciar la vulneració de drets fonamentals –entre els quals precisament els de les minories–, en què no va entrar la resolució. “El jutge ha comès una incongruència d’omissió”, va dir l’advocat.
Boye, d’altra banda, no veu que el fet que Luxemburg hagi fixat per al 14 d’octubre la vista que tractarà les qüestions prejudicials elevades pel Suprem sobre el cas de Junqueras tingui cap efecte en el cas dels exiliats. De fet, augura que la vista ni tan sols es farà, perquè la sentència de l’1-O es dictarà abans, i això automàticament farà decaure les qüestions, que el jutge Marchena ha centrat en la condició de pres preventiu de Junqueras i ha emmarcat en una peça separada que és l’única que aturarà la tramitació, i no la causa general. “Si ho planteja un advocat és un frau de llei, però si ho fa el tribunal és estratègia judicial; és un abús de dret”, va cloure Boye, que encara va fer un darrer avís: “Moltes respostes de Luxemburg i Estrasburg no ens agradaran però ens permetran de continuar construint”.
“En 45 minuts els tenien a l’Estat”
En una atapeïda taula rodona a la tarda, Boye va assegurar que si Puigdemont i Comín no van entrar a Estrasburg el 2 de juliol, dia que es constituïa l’Eurocambra, és perquè hi havia un dispositiu de la policia francesa i espanyola preparat “per tenir-los al cap de 45 minuts en territori espanyol, en avió o helicòpter”, seguint el conveni de Màlaga del 2002, signat en principi per a casos d’immigració. “Després la discussió hauria estat jurídica, però amb ells a Soto del Real”, va destacar. Això sí, assegura que, si els acaben reconeixent com a eurodiputats, gaudiran d’una immunitat que invalida el conveni i fins i tot els faria possible entrar a l’Estat espanyol. En tot cas, Boye, que va apel·lar als polítics catalans perquè “entenguin que, en situació de conflicte, no es dispara dins d’una trinxera”, també va deixar clar, en la línia apuntada ja al seu dia per l’exconsellera Clara Ponsatí, que el govern hauria hagut d’anar-se’n en ple: “Què passa si hi ha judici i ningú hi va? Això hauríem d’haver fet, i tenir tantes batalles jurídiques com exiliats.”