El reconeixement de tot el poble

El 25 d'abril va ser un dia de contrastos però un dia viscut intensament. Abans que res, remarcar el caràcter de jornada cívica. La ciutadania, tant en el procés de preparació com en el desenvolupament de la jornada, va demostrar amb escreix la força de la voluntat democràtica, que no és altra que la lliure expressió d'allò que pensem, d'opinar d'una forma lliure i sense cap mena de força aliena a l'estricta voluntat democràtica de participar. A Reus, si analitzem els resultats, veurem com el nombre total de vots supera el total que va rebre la llista més votada a les darreres eleccions municipals, els socialistes, els quals, en l'àmbit «oficial», sembla que durant el procés de preparació de la consulta van perdre pel camí la «C» de les seves sigles i només es recorden del valor democràtic de fomentar la participació com qui es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Tant costa afavorir la lliure expressió de la ciutadania? De què tens por, Pérez, quan expresses públicament el teu reconeixement per un procés tan ben portat però amb el teu exemple desaconselles de participar-hi? Que la participació té un valor diferent segons qui organitzi la consulta o segons quina sigui la pregunta? O és que preguntar pel model de Diagonal que vol la ciutadania de Barcelona o quins representants volem al Parlament la propera legislatura té més valor ciutadà que la pregunta del 25-A? O és que només invocaràs santa Bàrbara el maig del 2011, quan sí que et convindrà?

Aquestes no són les regles del joc. Voler anar en contra d'un exquisit procés democràtic afavorint que la gent es quedi a casa és un atemptat a la memòria de tantes persones que encara avui no poden expressar lliurement la seva opinió. I la participació, sigui per opinar en forma coincident o no amb allò que un pensa, és un valor per si mateix.

Malgrat el foment organitzat de l'abstenció o la indefinició de massa persones líders d'opinió, allò que s'ha viscut a Reus és un fet novament extraordinari. Com tantes altres vegades, la ciutadania reusenca ha demostrat amb la seva implicació que, malgrat deplorables excepcions «oficials», aquesta ciutat és viva i el seu tremp li permet avançar amb força i lideratge.

Els de les consignes «oficials», si us plau no us baralleu més de paraula per capitalitats que després, de fet, no sabeu exercir. En el procés del Reus Decideix les persones i les entitats han exercit els lideratges que necessita la nostra ciutat, el nostre poble. I malgrat la injusta fredor de les xifres, tal com passa en els contes, els herois finalment reben el seu merescut premi: «una bossa de monedes d'or i el reconeixement de tot el poble».

En aquest cas, no crec que ningú rebi la bossa de monedes d'or, però la plataforma Reus Decideix ja té el reconeixement de tot el poble.