Engolits entre la gran onada

Per als partits que no militen en l’independentisme, el d’ahir era un partit que, senzillament, no era de la seva lliga. Enmig d’una gran onada d’estelades era tan insensat com impossible tan sols intentar competir. I potser per això la seva presència a la Diada es va circumscriure a complir amb als mínims exigibles. I punt. Un d’aquests va ser la tradicional presència en l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, entre el carrer d’Alí Bei i la ronda de Sant Pere. Amb la companyia d’una pluja més aviat impertinent que es va anar dissipant, però, durant el dia van desfilar per aquí l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu govern, i el líder del PSC, Miquel Iceta. Tant l’una com l’altre també van complir amb el ritual innegociable de fer el comentari de rigor, però perfectament pautat, davant dels mitjans. En el cas de Colau, per mostrar solidaritat respecte als presos i, en el d’Iceta, per fer una crida a superar “la divisió” de la societat catalana a través de la cerca de “nous consensos”. El regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, és un personatge que beu a banda. Tornant al símil futbolístic, com més hostil és el camp, ell més es motiva. I per deixar-ne constància ahir va fer la seva ofrena, sol, amb un joc de flors blanques coronades amb un gran llaç amb la senyera i la bandera espanyola. De la resta del PP, l’única convocatòria a ressenyar va ser la roda de premsa que va fer el seu president a Catalunya, Alejandro Fernández, a la seu del partit. I para de comptar. Pel que fa a Ciutadans, es va concentrar a la cruïlla de la Via Augusta i l’avinguda Diagonal, on, sota una lona amb el missatge Catalunya som tots. Avui i sempre, la seva candidata a la presidència de la Generalitat, Lorena Roldán, va acusar l’independentisme “d’haver-se apropiat” de la Diada.

La plaça de Salvador Allende de Barcelona també és el marc, cada 11 de setembre, d’un acte en record a l’expresident xilè amb motiu de l’aniversari –enguany el 46è– del seu assassinat. Una celebració que acostuma a reunir, sobretot, càrrecs del PSC i l’òrbita dels comuns. Ahir hi eren la mateixa Colau, l’expresident José Montilla i la cap del grup de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach. Només una estona després, aquesta última, acompanyada del diputat Jaume Asens, es va deixar veure en la crida d’Òmnium Cultural per reclamar l’absolució dels presos independentistes. Colau no hi va ser, però sí un vídeo seu donant suport a la iniciativa. De les moltes lectures de tot plegat, una de les possibles és que Òmnium sembla, ara mateix, l’únic enllaç operatiu entre un sobiranisme i uns comuns que es miren cada cop amb més i més recel.