Diada de cruïlla per la sentència

Visions divergents

La mobilització d’aquesta Diada ha mostrat que avui encara no es coneix una estratègia compartida perquè cada cop hi ha expressions més plurals de quina ha de ser l’actitud i l’actuació de futur. Per primer any, a la gran convocatòria de l’ANC i la manifestació del vespre de l’Esquerra Independentista s’hi va afegir, enguany, una protesta sota la crida Encerclem el Parlament que exigia al govern de JxCat i ERC que faci efectiva la independència –al matí un centenar de persones no van poder apropar-se a la cambra pel gran cordó policial dels Mossos d’Esquadra que ho impedia, però a la tarda hi va haver moments de tensió amb els agents quan algun miler de manifestants van intentar trencar el cordó de tanques protectores.

Probablement per aquesta divergència de punts de vista i la indefinició d’un full de ruta comú, després de l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, la portaveu del govern, Meritxell Budó, va limitar la seva declaració als mitjans a una presa de posició vaga que poguessin compartir tant els socis de JxCat i ERC com la resta de formacions sobiranistes: “Aquesta Diada es tracta de reclamar el dret a la democràcia i la llibertat.”

Tots menys Cs i el PP

El govern va encetar, a les nou d’un matí plujós a Barcelona, les ofrenes al monument de Casanova, que també van fer tot seguit les comitives del Parlament, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. La tradicional ofrena floral també la van fer al llarg del matí la gran majoria de partits excepte Ciutadans i el PP, que fa anys que no hi participen amb l’objectiu de reforçar el seu discurs segons el qual la Diada només és la festa dels independentistes. El president del Parlament, Roger Torrent, va posar l’èmfasi en el nou cicle que, segons ell, s’obrirà amb la sentència del Suprem i que obligarà a una resposta que aglutini una gran majoria de la societat catalana que està en contra de la repressió i comparteix els valors republicans, una crida a la unitat del sobiranisme que també comparteix Catalunya en Comú si la prioritat és oposar-se a la presó dels líders catalans. Així, la portaveu dels comuns al Parlament, Jessica Albiach, en referència al PSC i al discurs de l’expresident Montilla de la vigília, els va advertir que la unitat civil de Catalunya no serà possible “sense la llibertat dels presos polítics”. Però Albiach també va tenir paraules crítiques cap al president Torra, de qui va dir que desconeixia encara quina resposta unitària proposava a una sentència que condemni els dirigents empresonats.

Independentistes, Catalunya en Comú Podem i els sindicats UGT i CCOO compartien a Arc de Triomf l’acte més unitari de la jornada, organitzat per Òmnium per a l’absolució dels presos i al qual van assistir el president Torra i el vicepresident Aragonès, a més de representants de tots els partits sobiranistes. Si fa uns dies el president empresonat d’Òmnium, Jordi Cuixart, havia advertit que no hi haurà solució política sense comptar amb el PSC, ahir en un missatge llegit en l’acte, insistia que “la defensa permanent del diàleg és l’única via per a la resolució del conflicte”, un diàleg que reitera que s’haurà de fer també “amb els qui voldrien veure’ns molts anys a la presó”. El líder del PSC, Miquel Iceta, va demanar en la seva ofrena al monument de Casanova que la sentència del Suprem no impedeixi “retornar a la política com més aviat millor”, deixar enrere el procés independentista i buscar “un punt de trobada” compartit per la majoria. En una de les primeres però repetides crides a la unitat d’acció al llarg del dia, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va advertir a tots els partits i entitats sobiranistes: “Ens necessitem tots més que mai perquè la resposta a la sentència ha de ser col·lectiva, amb tota determinació i valentia política. No hi ha solucions màgiques però hem d’estar a l’altura del moment històric.”

La crida a la unitat estratègica dels partits i les entitats civils per fer els futurs passos institucionals i de mobilització va ser la crida més repetida en els parlaments de l’acte central de la Diada, la manifestació que un cop més, amb centenars de milers de persones –600.000, segons la Guàrdia Urbana–, va omplir plaça d’Espanya, la Gran Via des del passeig de Gràcia fins a aquella plaça neuràlgica, així com l’avinguda Maria Cristina i els carrers adjacents de Creu Coberta i Tarragona a la rodalia de la plaça.

Per la unitat d’acció

Tots els parlaments de gent de teatre, cinema, música o cuina que van precedir els discursos finals de les entitats van exigir consens sobre la resposta a donar a la sentència del Suprem, però també sobre els passos de futur per continuar el camí cap a la independència.

A diferència d’altres anys en què es van posar dates a l’assoliment de la independència, enguany l’organització de l’ANC ha posat l’èmfasi en les accions de desobediència civil, protesta no-violenta però també de consum estratègic i autoorganització civil per guanyar la direcció de sindicats o col·legis professionals com a pas indispensable per aconseguir l’objectiu. Uns instruments qualificats d’“eines de país” per l’ANC, que al matí ja n’havia organitzat una mostra al Pla de Palau aprofitant la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona que l’entitat va assolir. “No posem terminis”, afirmava la presidenta de l’ANC, i serà un “camí llarg i dur”, reblava Mauri.

El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, va exigir a Europa que reconegui que a l’Estat hi ha presos polítics i que té dos milions de catalans sense representació al Parlament europeu pel buit dels escons de Puigdemont, Comín i Junqueras.

Mauri es va dirigir al govern espanyol advertint-lo que té dos mesos per complir la petició del grup de treball de Nacions Unides d’alliberar els presos, i va reivindicar la desobediència civil com un dret que la ciutadania haurà de tornar a exercir “si ens condemnen”.

La crítica dura als dirigents independentistes la feia la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que els va exigir “la unitat que prioritza l’objectiu de país, no del partit”, però, a més, no va dubtar a acusar-los de desanimar i desmobilitzar la gent: “Se’ns diu que fer efectiu el mandat de l’1-O és molt difícil, que no tenim la correlació de forces, i l’única via que va permetre arribar on vam arribar, la unilateral, es desarma dia a dia.”

A la nit, al passeig Lluís Companys, tenia lloc de nou el Concert per la Lliberat que organitza Òmnium, i a la plaça de Sant Jaume es feia l’acte institucional d’homenatge als presos polítics i exiliats.