Crida perquè la resposta a la sentència sigui de consens
Junqueras, Sànchez i Cuixart hi coincideixen, JxCat diu que es treballa en una rèplica institucional “unitària i forta” i la CUP la vol “col·lectiva”
L’Estat descarta per ara enviar més policia a Catalunya
Amb la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem al judici de l’1-O augmenten les crides a buscar una resposta que tingui el major consens possible. Les trobades, aquí i a fora, entre formacions polítiques i entitats s’han multiplicat i ahir es van afegir públicament a aquesta demanda tres dels presos polítics, el líder d’ERC, Oriol Junqueras; l’expresident de l’ANC i membre de JxCat Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que hi van coincidir responent a un mateix qüestionari de TV3.
Junqueras, en la línia del que estan expressant els membres d’ERC darrerament, considera que la rèplica consensuada ha de “permetre enfortir les institucions catalanes” i no descarta que pugui concretar-se en la convocatòria d’eleccions o mitjançant un govern de concentració, que sí proposa el president del Parlament Roger Torrent, tot i que les dues opcions les considera vàlides si hi ha aquest consens. Sànchez tampoc es pronuncia obertament sobre si la rèplica han de ser uns comicis o un govern de concentració i prefereix posar l’accent en la necessitat que els partits treballin “en equip”, i també amb “discreció” perquè d’aquesta manera primer “decidim què volem que passi i després ja veurem si unes eleccions són un bon instrument o una idea pèssima”.
Cuixart, per la seva banda, sobre la conveniència d’un avançament electoral a Catalunya, subratlla que aquest és un “debat superflu” perquè, al final, l’important és determinar “per a què” servirien. Pel president d’Òmnium, que assegura que dediquen tots els esforços a trobar aquesta resposta que generi el màxim de consens, té clar que ha de ser “propositiva, que entengui tothom, coherent i on s’assumeixen plenament les conseqüències. Alhora, que no deixi ningú pel camí”.
Després d’una reunió del grup de JxCat a Mollerussa, el portaveu, Albert Batet, va explicar que “avancen en positiu” en la negociació amb la resta d’actors sobiranistes per pactar “la millor resposta” a la sentència. Una resolució judicial que esperen que es tradueixi en “l’absolució, com han fet els tribunals alemanys, belgues i anglesos, tot i que si això no passa va augurar que hi haurà “una resposta de país que serà unitària i forta per defensar les institucions”.
La CUP, per la seva banda, sosté que el judici “contra el dret a l’autodeterminació” ha de tenir una resposta “col·lectiva” i per això defensa que cal continuar reivindicant els drets pels quals els presos són jutjats i “fer una esmena a la totalitat al delicte que se’ls imputa”, segons un document polític que debatrà avui el consell polític a Sabadell i que rebutja la via de l’indult perquè porta implícit el reconeixement de la culpabilitat i es planteja la petició d’amnistia.
Cap reforç policial
Mentre la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, defensava que calia formar govern per fer front a les proclames de l’independentisme i la seva insistència en la via unilateral expressades a la Diada, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, esperava que la resposta a la sentència sigui “racional” en comptes d’“emocional, malgrat que lamentava que hi hagi gent que “inflami els sentiments”. Per això negava que preparin cap grup de treball per donar resposta a la reacció dels independentistes i que en principi no preveien l’arribada de més forces de seguretat de l’Estat.
El Tsunami, per la desobediència
La plataforma Tsunami Democràtic va fer públic ahir un segon comunicat a través de les xarxes socials, amb el títol 2a onada: mar arrissada, en el qual fan una aposta per la desobediència civil com a rèplica a la sentència del Tribunal Suprem. Asseguren en l’escrit que els drets, les llibertat i l’autodeterminació “es defensen exercint-los” i, per aquest motiu, creuen que no es pot assumir en el marc actual que “la sentència serà dura”, sinó que les opcions han de ser “absolució o resposta”. Plantegen que de manera no violenta i determinada: “Resistim i capgirem la maniobra repressiva amb l’ús de la desobediència civil”, que al seu parer s’ha d’adaptar a les circumstàncies i “ser capaç de prolongar-se en el temps”.