Recuperar l’esperit d’Arenys de Munt
Crida unànime per rescatar l’esperit constructiu i d’unió de les consultes en el desè aniversari de la primera
Torra referma que “l’objectiu de la independència” no es pot esquivar
El president admet que els polítics “no han estat a l’altura” i no poden “prostituir les paraules”
La consulta a la vila maresmenca va ser la llavor de centenars més
Fa deu anys, Arenys de Munt va començar a concretar l’objectiu de la independència en el punt de mira dels catalans. Aquella consulta, sorgida del poble, va ser “la primera onada” del “tsunami democràtic” que és ara el moviment independentista, en paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir va assistir als actes de commemoració d’aquella primera votació. Torra va indicar que aquella votació va permetre entendre “quin és el poder real de la gent” i que ara s’acosta “el moment d’arriscar” i de posar “la desobediència civil” en el centre de l’acció. “Si milers de catalans ens vam manifestar massivament amb el lema Objectiu independència, això és el que volem. Els polítics no podem prostituir les paraules”, va dir.
El president de la Generalitat va ser autocrític en el seu discurs –“els polítics no hem estat a l’altura”, va admetre– i va mostrar-se conscient que “junts els independentistes són més forts”. En un discurs amb molts punts en comú amb el que va fer a la Universitat d’Estiu de Prada, Torra va demanar “arriscar i ser audaços” quan es facin públiques les sentències de l’1-O i respondre des de la desobediència civil i la no-violència. “Les lleis injustes, moralment no es poden obeir”, va dir abans d’explicitar: “Ho tornarem a fer vol dir que cada dret negat serà un dret exercit, començant pel dret a l’autodeterminació.”
El de Torra va ser només un dels molts discursos que es van sentir ahir a la plaça de l’Església de la localitat maresmenca. En una jornada que va combinar els records d’aquella primera consulta amb els homenatges als represaliats després de l’1-O, també es van sentir les veus –ja fos presencialment o mitjançant cartes o vídeos– d’Elisenda Paluzie, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Anna Gabriel, Toni Comín i Carles Puigdemont, que va tancar l’acte ben entrada la nit.
Fi a la divisió interna
“També hi va tenir un paper destacat l’alcalde d’Arenys de Munt Josep Sànchez, que es va afegir a moltes altres veus que van apuntar la necessitat d’unir l’esforç dels independentistes. Sànchez va tenir un reconeixement per l’esperit “abrandat i vehement” dels arenyencs, així com per la “capacitat de fer pinya” i la gran “consciència nacional” que la vila ha demostrat “en moments transcendentals” de la seva història recent, “des de l’enderroc del monument dels caiguts a la primera consulta sobre la independència”.
L’alcalde va insistir que aquest “l’esperit d’Arenys de Munt” ha de prevaldre sempre “per sobre de tot” i va alertar que s’acosta “un nou embat en forma de sentència al judici de l’1 d’octubre”. Per tant, va fer una crida a la població a “estar preparats” malgrat que “encara patim les seqüeles del daltabaix emocional que va suposar la violència policial, la repressió, l’exili i la presó”.
“No ens podem permetre estar capficats en nosaltres mateixos, desconfiant els uns dels altres i fent-nos retrets. Nosaltres no podem ser adversaris de nosaltres mateixos”, va apuntar el batlle en una clara crida a la unitat, perquè, segons ell, “no hi ha cap garantia que ningú més vingui a salvar-nos”. Per tant, Josep Sànchez va insistir en la idea que, “ara més que mai, cal reivindicar l’esperit d’Arenys de Munt”. “No més retrets, no més desconfiança. Respectem-nos. I després segur que assolirem la unitat estratègica o d’acció, la que sigui, que ens farà indestructibles”, hi va afegir.
L’alcalde va reiterar que l’exemple d’Arenys de Munt “rau en la capacitat de treballar plegats respectant diferents sensibilitats”. “Sense respecte no hi ha unitat, sense unitat no podem construir res”, va reblar.
Posteriorment, es va llegir un manifest conjunt d’una vintena d’entitats d’arenyenques amb motiu del desè aniversari de la consulta. “El 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, vàrem encendre una espurna que va iniciar el foc que a hores d’ara encara no s’ha apagat. La guspira va ser el desafiament, l’atreviment, la resistència i la resiliència que varen mostrar un grapat de dones i homes d’un petit poble de l’Alt Maresme, que varen ser capaços de fer un torcebraç a l’Estat espanyol. Aquell fet decidit i valent de preguntar sobre la independència de Catalunya mitjançant una consulta va fer tremolar tot un Estat, l’extrema dreta es va despertar de l’endormiscament i va propiciar una sèrie d’esdeveniments que van contribuir a fer créixer els partidaris del dret a l’autodeterminació”, deia el text.
Un exemple a seguir
El manifest va recordar que la consulta arenyenca va ser reproduïda posteriorment arreu del territori. “Aquell esperit s’estengué com una taca d’oli per tot el país i va ser la llavor de l’ANC. L’esperit d’Arenys de Munt va arribar a tot Catalunya. De la força de la gent varen néixer totes les onades de consultes que es varen fer el 2009 i el 2010 arreu del país i, també, la consulta de Barcelona del 2011 i el procés participatiu del 9-N el 2014. El sistema de votació que vam utilitzar a Arenys de Munt es va utilitzar arreu, i amb diferents etapes i actors; podríem dir que el camí començat el 13-S a Arenys de Munt va culminar amb el referèndum de l’1 d’octubre de l’any 2017.”
El manifest, signat per entitats polítiques, socials, esportives i econòmiques de la vila, va fer una crida a “recuperar l’esperit d’Arenys de Munt malgrat la diversitat de punts de vista”.
Aquest punt va ser un argument comú a molts dels discursos d’ahir, seguits per centenars de persones al centre del poble, que no obstant van reclamar a crits molt més intensament la independència i la llibertat dels presos que no pas la unitat. En tot cas, el manifest d’Arenys sí que va deixar clar que fa deu anys “el poble va prendre consciència del que podia i havia de fer i s’apoderà. Aquí rau la importància del 13-S: remant tots en la mateixa direcció ens en vam sortir”.
Reconeixement als represaliats per l’Estat
L’acte de commemoració va incloure un sentit homenatge al conjunt de represaliats per l’Estat espanyol en la persecució de la causa independentista, començant pels presos polítics i acabant per Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma disparada per la policia estatal durant l’1-0, tot i estar prohibides a Catalunya. En ser presencialment a Arenys, va ser un dels més ovacionats i va respondre amb un discurs que inicialment no estava previst. “Exigim unitat i contundència per respondre a les accions antidemocràtiques de l’Estat”, va dir. Meritxell Lluís, en representació de tots els represaliats, va agrair el gest de reconeixement i va denunciar la “vergonya” de judici que ha vulnerat els drets polítics i socials dels encausats. “Estem davant d’un estat que sembla que s’hi recrea, amb la repressió”, va dir abans d’indicar que no és moment per a l’equidistància “perquè s’estan vulnerant drets bàsics de tothom”. Els actes d’ahir van patir canvis de darrera hora –el col·loqui entre els advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso Cuevillas es van transformar en una entrevista al segon– i van ser seguits massivament per la població arenyenca.