Van den Eynde avisa al Suprem que impugnarà la sentència per vulnerar “drets fonamentals” si no espera al TJUE

La defensa d’Oriol Junqueras ha alertat al Tribunal Suprem que impugnarà la sentència de l’1-O “per vulneració de drets fonamentals” si es fa pública abans de la resolució del cas sobre la immunitat europarlamentària al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Dimarts, la defensa va reclamar que se suspengués la sentència a l’espera de Luxemburg. L’advocat Andreu Van den Eynde avisa que no hi ha “cap mecanisme jurídic que aparentment pugui donar cobertura a una immunitat d’algú que està complint condemna”, si finalment els magistrats europeus donen la raó a Junqueras. “És un escenari tècnicament inèdit i complex”, ha afirmat. Amb tot, la defensa d’Oriol Junqueras creu que Suprem no retirarà la pregunta prejudicial sobre l’abast de la immunitat europarlamentària del líder d’ERC.

“No temem aquest escenari”, ha assegurat el seu advocat Andreu van der Eynde en una atenció als mitjans a Brussel·les.

L’equip jurídic de Junqueras ha enviat aquest divendres a Luxemburg les al·legacions que presentarà el dia de la vista pel cas, el pròxim 14 d’octubre. Segons ell, han proposat al TJUE que analitzi també si Espanya podia “bloquejar” l’accés a l’escó a Junqueras i si la decisió del Suprem va respectar “els drets fonamentals” de Junqueras.

Els magistrats europeus tenen marge per corregir o ampliar una pregunta prejudicial feta pel tribunal remitent, en aquest cas el Suprem, si ho considera oportú després d’escoltar les al·legacions de les parts.

Pregunta prejudicial

El Suprem pregunta a Luxemburg quin és l’abast de la immunitat. És a dir, si aquesta s’aplica abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes.

En cas afirmatiu, el jutge que porta el cas, Manuel Marchena, vol saber si això implica que les autoritats judicials haurien d’alliberar a Junqueras per tal que pugui assumir el seu mandat. A més, també qüestiona si aquesta decisió d’alliberament hauria de ser “automàtica” o pot ser fruit d’una ponderació entre “el dret i els interessos” de la justícia i els de “funcionament i independència” del Parlament Europeu, així com el dret a l’exercici d’un càrrec públic de l’electe.