Exèrcit català, a debat

Catalunya ha de tenir exèrcit? És una de les preguntes estel·lars que molts ciutadans es fan davant la possibilitat que Catalunya esdevingui algun dia un estat independent. A la Constitució Espanyola, sense dubte, hi ha diversos capítols que en parlen, i de manera destacada. Per exemple, l’article 8.1 disposa: “Les forces armades, constituïdes per l’exèrcit de Terra, l’armada i l’exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar la seva integritat territorial i l’ordenament constitucional.” Ara bé, a la futura República Catalana, hi té cabuda una formació d’homes i dones militaritzats? Aquesta i altres preguntes es van analitzar i qüestionar en la jornada formativa del Debat Constituent que va tenir lloc ahir al Teatre Municipal de Girona. Es tracta de la segona de les set jornades que la plataforma està portant arreu del país per donar contingut al que haurien de ser els grans principis doctrinals de la Constitució d’una eventual Catalunya independent, a través d’un gran procés participatiu ciutadà. La primera va tenir lloc el cap de setmana a Tortosa i va tractar aspectes de territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. A Girona, la seguretat i les relacions internacionals van centrar el debat. A l’acte van ser convidats fins a cinc ponents que van donar la seva visió d’aquests dos aspectes.

Dolors Feliu, advocada i directora general de Drets i Assumptes Constitucionals, va ser la ponent que va engegar les ponències, i va centrar el seu discurs en les relacions internacionals. Una de les grans preguntes que va formular és “si la UE continua sent aquell organisme en els valors del qual ens emmirallàvem”. El dubte esdevé després que a la UE “li costa acceptar la realitat catalana” i això genera “tensions”. A més, pel mig hi ha el Brexit i països que qüestionen la UE. Tot plegat fa que sorgeixin preguntes sobre si és convenient o no que una hipotètica Catalunya independent formi part de la UE, o buscar altres vies relacionals com ara l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). En tot cas, la lletrada Dolors Feliu va remarcar: “Els ciutadans han de tenir l’última paraula, i cal assegurar l’encaix depenent de la voluntat democràtica dels ciutadans.” “La pregunta no és només si Catalunya vol formar part de la UE, sinó si la UE vol que Catalunya en formi part”, va sostenir Neus Torbisco, doctora en dret i especialitzada en drets humans, que va alertar dels dubtes de l’adhesió automàtica de Catalunya a la UE, ja que hi ha membres d’alguns estats que hi estan en contra. “La UE està en un moment complicat”, va reconèixer la ponent, que va recomanar que, en el cas que Catalunya esdevingui un estat, hauria d’enviar un missatge clar “d’internacionalització” i en cap cas “de vocació d’aïllament o tancament”. Sobre seguretat, Torbisco, que va intervenir per videoconferència, va assegurar que la Constitució Catalana hauria de tenir una previsió en defensa, però obrir el debat de quin model vol. “No hem de desaprofitar l’oportunitat de fer un canvi en el model militar actual, que està obsolet; no hem de tenir un exèrcit perquè tothom el té”, va afirmar l’experta, que va sostenir: “Vivim en un món on les guerres han canviat i hi ha altres reptes com ara el terrorisme global i el canvi climàtic.”

“Nosaltres tenim una sort perquè tenim l’oportunitat de crear una cosa nova”, va remarcar Marc Costa, advocat i especialitzat en polítiques públiques de seguretat i director general dels Agents Rurals. “El model de referència que agafem normalment és l’espanyol, tradicionalista, unidimensional i molt pensat en la defensa territorial de l’Estat, però el món ha canviat i aquest model està desfasat”, va dir. En aquest sentit, Miquel Sellarès, periodista i president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, va indicar ahir durant la ponència que durant el referèndum de l’1 d’octubre es va demostrar com són aquestes forces de seguretat de l’Estat espanyol: “Va ser un tot per la pàtria, l’«A por ellos».” Sellarès va proposar una única policia catalana, la suma de policies locals i de Mossos d’Esquadra, i va sostenir: “Si volem construir un estat, hem de tenir les eines, com també un servei d’intel·ligència.” “Hi ha 32 estats al món que no tenen exèrcit”, va recordar, d’altra banda, el president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, que va indicar: “La seguretat ha de tenir uns fonaments basats en la pau, i aquí a Catalunya tenim una cultura de la pau molt ben establerta.” Ortega va recordar que Catalunya va dir no a l’OTAN en el referèndum que es va fer el 1986.