Les institucions europees ignoren acords signats sobre el català

El castellà, el francès o el silenci com a resposta. Només tres de les set institucions europees que teòricament apliquen els acords signats a partir del 2005 sobre la llengua catalana compleixen el que van rubricar i responen a les cartes dels ciutadans en català. Es tracta del Consell Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble. Es dóna el cas que ni la Comissió Europea ni precisament el Comitè de les Regions no han contestat les missives, mentre que el Tribunal de Justícia ho ha fet únicament en castellà i el Comitè Econòmic i Social, en francès. És el resultat de l'experiment de l'entitat Horitzó Europa, que va enviar cartes a tots aquests organismes per comprovar el grau de compliment de les conclusions subscrites d'un consell de caps d'Estat i de govern el 2005 sobre l'ús d'altres llengües oficials.

Horitzó Europa lamenta que la resposta dels tres organismes que han contestat en català no sigui tampoc satisfactòria. El Defensor del Poble utilitza el castellà i posteriorment envia un document traduït sense cap segell de l'organisme, amb la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat com a remitent. D'altra banda, el Consell de la UE i el Consell Europeu van respondre en castellà, i posteriorment ho va fer en català la Representació Permanent d'Espanya davant la UE, amb un text diferent del dels dos organismes comunitaris. Davant d'això, els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) critiquen que el govern espanyol tampoc no compleixi el compromís de «designar un òrgan de traducció»: «El cost de respondre en català és baixíssim, però el cost polític de no fer-ho és enorme i les institucions encara no se n'han adonat.»