Operació contra els CDR

Nou detinguts, dos dels quals van ser posats en llibertat amb càrrecs a la tarda i els altres set van ser traslladats a la caserna de Tres Cantos a Madrid, és el balanç d’una operació executada ahir per la Guàrdia Civil per ordre del titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiencia Nacional, el jutge Manuel García-Castellón, i la fiscalia. L’objectiu, “neutralitzar” l’activitat d’un grup terrorista de caràcter “secessionista català”. Pel president de la Generalitat, Quim Torra, és un nou intent de “construir un relat de violència” a Catalunya, piulava a les xarxes socials. Les persones formarien part dels Comitès de Defensa de la República (CDR).

Tot i que ahir es tractava de recollir proves, s’acusa els detinguts de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius, per la qual cosa avui podrien començar a declarar a Madrid. Així ho descriu la fiscalia en una nota de premsa en què atribueix aquesta investigació policial, iniciada fa més d’un any, a la necessitat d’“aclarir” presumptes activitats il·lícites com ara la fabricació d’explosius. Concretament, la nota assenyala que, després dels escorcolls, la policia ha confiscat documentació i material informàtic i ha localitzat materials i substàncies considerades “precursors” per a la confecció d’explosius i “susceptibles de ser utilitzades”. Segons fonts policials, entre els precursors localitzats, hi havia “termita”, un explosiu de fàcil barreja casolana basat en l’òxid de ferro, segons declaraven fonts jurídiques a l’agència Efe, que també van assenyalar que els detinguts ja havien fet alguna prova per verificar-ne el funcionament en llocs abandonats. Fins i tot, en els escorcolls efectuats a última hora del vespre a Sabadell es van emportar una urna de l’1-O.

L’operació es va iniciar a les cinc del matí a través d’un gran dispositiu amb agents i helicòpters sobrevolant els barris. A dos quarts de vuit, ja hi havia detinguts en una actuació que es va allargar fins al vespre en diversos indrets dels municipis de Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda. Segons la nota de premsa de la fiscalia, tot i que s’ha decretat el secret de sumari i l’operació continua oberta, hi ha indicis que els detinguts es disposaven a actuar pròximament coincidint amb la sentència del Suprem i l’aniversari de l’1-O, i que haurien provocat “danys irreparables”. La fiscalia assegurava que existia la “certesa” que aquestes accions violentes es produirien en dates pròximes, tot i que els dirigents indicaven que les actuacions es duien a terme en clau de “prevenció”.

L’actuació policial va provocar des de primera hora del matí la indignació dels principals líders polítics per l’enorme dispositiu i per haver associat el moviment independentista amb el terrorisme. El dispositiu recordava, a més a més, el de fa un any i mig, quan van detenir Tamara Carrasco per terrorisme i la van traslladar també a l’Audiencia Nacional per declarar. A Carrasco se li va prohibir durant més d’un any sortir fora del seu municipi, Viladecans, fins que l’Audiencia va retirar tots els càrrecs i ara està pendent de la data del judici per desordre públic.

“La repressió continua sent l’única resposta de l’Estat espanyol”, piulava el president de la Generalitat a Twitter. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, denunciava “un intent de criminalitzar l’independentisme construint un fals relat, associant-lo a violència o terrorisme”. De fet, ahir mateix, ERC i JxCat ja van demanar de manera conjunta la compareixença del ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, a la comissió d’Interior del Congrés per donar explicacions dels fets. La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, també carregava contra una “operació opaca i que criminalitza l’independentisme”. La diputada de la CUP al Parlament Maria Sirvent va denunciar que l’operació és un “muntatge policial” amb escorcolls a “locals populars”, on van ser confiscats “materials de festa major”. Des de Twitter, els CDR van fer una crida a “plantar cara a la repressió contra el moviment independentista”.

I si els dirigents independentistes defensaven el moviment i l’allunyaven de tota violència, els líders de Ciutadans i el PP els acusaven directament de fabricar bombes i fins i tot assenyalaven el president Torra com l’inspirador de tot plegat. Les piulades de les dirigents Inés Arrimadas i Lorena Roldán van ser al cap de pocs minuts matisades, si bé mantenien les acusacions greus cap al moviment i també cap al president Sánchez per haver-lo permès. Més prudent es va manifestar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va assegurar que el moviment independentista és pacífic, tot i que va al·ludir a una radicalització puntual i la va atribuir a la frustració generada.