Política

Els empresonaments i Cs encenen el ple al Parlament

La CUP abandona el debat de política general en protesta per la repressió, i Torrent expulsa Carrizosa, que s’encara als independentistes

La cambra denuncia la campanya de criminalització

La notícia de l’empresonament de set activistes més acusats de terrorisme va fer esclatar ahir a la tarda el final del debat de política general al Parlament, que es trobava ja en les últimes votacions de les propostes de resolució. El grup de la CUP va abandonar la sessió a mig fer en considerar que la vida política no podia continuar amb “normalitat” davant la nova mostra de repressió de l’Estat, després de demanar en va que el ple se suspengués i que es convoqués d’urgència una junta de portaveus per definir la institució, petició aquesta última a què sí que va accedir el president Roger Torrent al final, i més després que s’hi afegissin JxCat, ERC i comuns, entre crits de “Llibertat!” dels diputats independentistes. Això va ser just en acabar el ple, quan el president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, va prendre la paraula per oposar-se a la junta, i crispar la sessió en assegurar que se sentia “amenaçat pels que donen suport al terrorisme”, en al·lusió als diputats que havien cridat “Llibertat”. De fet, tots els altres portaveus van intervenir llavors per definir-se en el debat sobrevingut i demanar calma, interval en què Carrizosa va seguir cridant i interpel·lant la bancada independentista, fent cas omís d’un Torrent que després del tercer avís el faria fora. Mentre sortia ell i tot el grup de Cs darrere, i els cupaires ho veien des de la sala de premsa, ell i altres diputats taronges es van encarar a diversos homòlegs d’ERC, i fins i tot a membres del govern, a qui van cridar “terroristes totalitaris”, segons va denunciar després el republicà Ernest Maragall. “Estem farts de l’actitud de Cs, i que cada dia busquin generar odi i confrontació. Han creuat totes les línies vermelles”, denunciava al final el líder republicà Sergi Sabrià. Com ell, el portaveu de JxCat Eduard Pujol també reprovava la “manca de respecte” de Cs a la institució i feia una crida a la calma a què de fet es van afegir tots els altres grups. “Nosaltres defensem el debat polític en profunditat, rebutgem radicalment la crispació”, deia Pujol. Fins i tot la líder dels comuns, Jèssica Albiach, va haver de proclamar que “l’independentisme no és terrorisme”, i va dir que sentia “vergonya de com Cs està intentant convertir el Parlament en un circ amb una esbroncada permanent”.

Carrizosa, en canvi, seguia després amb la seva sobreactuació en acusar, ell als independentistes, d’haver creuat una línia vermella per haver donat suport a “presumptes terroristes” i haver votat en contra d’una proposta, a què també es van oposar els comuns, que condemnava genèricament el terrorisme i que alhora pretenia donar suport a totes les investigacions obertes per la judicatura i els cossos policials de l’Estat. Tampoc va tirar endavant, per cert, l’intent d’avalar un nou 155. També els altres líders unionistes, en un to ben diferent això sí, ja que coincidien a qualificar el que havia passat “d’espectacle lamentable”, defensaven l’actuació de la justícia espanyola. “No tolerarem cap operació de setge a jutges i cossos de seguretat”, assegurava Alejandro Fernández, del PP, que se sumava això sí a l’intent de vessar sospites que l’independentisme empara el terrorisme. “Cal respectar les decisions judicials; els fets investigats són greus i no hauríem de minimitzar l’esforç dels cossos policials”, defensava el socialista Miquel Iceta, que lamentava que la d’ahir és una “dinàmica absurda des del punt de vista institucional, i d’efectes pràctics nuls”, ja que qui dictarà sentència és la justícia.

En tot cas, la junta de portaveus, sense la presència de Cs, va aprovar al vespre amb el suport de tots els grups sobiranistes una declaració que denuncia la “campanya de criminalització del moviment independentista”, i l’intent d’equiparar-lo amb terrorisme. A més, rebutja la violència i es referma en “les vies democràtiques per aconseguir objectius polítics legítims”, i rebutja “l’operació impulsada per l’Audiencia Nacional i la Guàrdia Civil, i les vulneracions contra els drets fonamentals, especialment la presumpció d’innocència dels set activistes”. La junta també denuncia la “deriva repressiva i autoritària de l’Estat” i exigeix ”la fi de la repressió i la llibertat de les persones perseguides i preses per les seves idees polítiques”.

Desobediència

Tot plegat en un ple que va quedar eclipsat, però que va aprovar desenes de mocions, entre les quals la dels independentistes, amb l’abstenció dels comuns, que reclama la retirada de Catalunya de la Guàrdia Civil “vist que s’han mostrat obertament com una policia de caire polític que està centrada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials”. El mateix text, a més, reclama la “dimissió immediata” de la delegada de l’Estat, Teresa Cunillera, per ser “manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania”. També es va aprovar el suport al president Torra pel judici que ha d’afrontar per no treure de la Generalitat la pancarta a favor dels presos, i la reprovació de les declaracions recents de la portaveu de Cs, Lorena Roldán, per haver “manipulat” les paraules del president sobre els CDR, “dites temps enrere en un altre context i que pretenen construir un fals relat de violència del moviment independentista”. A més de la moció conjunta que reclama l’autodeterminació i la petició d’amnistia com a línies a seguir ara per l’independentisme –aprovada amb l’abstenció dels comuns–, JxCat i ERC van votar a favor de la proposta de la CUP que reclama una “amnistia total” per totes les causes polítiques, socials o civils obertes. També en van aprovar una altra que referma la declaració de ruptura del 2015 tombada en el seu dia pel TC –fet pel qual Cs i PSC havien presentat ahir sengles escrits de reconsideració perquè no es votés, que van ser rebutjats– i dona “legitimitat a la desobediència civil i institucional” com a instruments en defensa dels drets fonamentals “que puguin ser lesionats”.

Ahir a la nit, fonts de La Moncloa van anunciar que el govern espanyol està estudiant les resolucions a favor de l’amnistia dels presos independentistes i l’autodeterminació, així com la que reclama la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, per “impugnar-les i actuar-hi jurídicament” en contra.

Fiscalia no vol ajornar la sentència

e. ansola

La fiscalia s’oposa a la petició de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras al Tribunal Suprem perquè no dicti la sentència del procés mentre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg no resolgui sobre l’abast de la seva immunitat com a europarlamentari. En l’escrit presentat ahir, els fiscals Javier Zaragoza i Ismael Moreno subratllen que “el dictat de la sentència és ineludible” per rebutjar “aquest extravagant incident processal” que qualifiquen d’“il·lògic i absurd” per les conseqüències per a la resta d’acusats. Expliquen que la paralització de la sentència implicaria per a la resta dels acusats “un notori perjudici” per la dilació de l’obtenció d’una sentència ferma atès que a ells no els afecta en absolut el procediment del líder d’ERC davant la justícia europea. Cal recordar que va ser el Suprem qui va demanar als jutges europeus que aclarissin l’abast de la immunitat de Junqueras quan va resultar escollit eurodiputat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.