Els delictes de terrorisme, “desvirtuats i no operatius”

“Sortim de la presó de Soto del Real. Els hem trobat sencers i ferms. Indignats amb els fets que els estan imputant. Enrabiats per les informacions de la majoria de mitjans de comunicació, plenes d’invencions i distorsions.” És la piulada que feia ahir al migdia el penalista Jordi Busquets, de l’equip d’Alerta Solidària que porta la defensa de cinc dels set independentistes catalans empresonats abans-d’ahir, acusats de formar part d’una organització terrorista, el desconegut Equip de Resposta Tàctica (ERT), sota l’empara dels CDR, per “materialitzar la República Catalana, a través de qualsevol via, fins i tot vies violentes”, segons el magistrat de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón.

El secret de sumari no ajuda a clarificar què és el que realment planificaven ni l’abast que tindria. Tampoc ajuda les defenses, que ara han de presentar els recursos contra la presó incondicional sense tenir detalls del que s’imputa a cadascun.

L’advocat i professor de dret penal associat a la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Bages Santacana manifesta que el jutge i el fiscal de l’Audiencia Nacional “no han hagut de forçar gaire la llei” per encabir-hi uns fets suposadament delictius en el ventall dels delictes de terrorisme (art. 571 al 580 del Codi Penal), ja que la reforma aprovada el 2015 pel govern del PP, sense oposició, “desdibuixa el concepte de terrorisme fins a desvirtuar-lo”. Aquesta reforma, que s’assegura que s’emmiralla en les recomanacions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va ser pensada per frenar el terrorisme gihadista, i especialment els llops solitaris, ja que abans –segons explica Santacana–, si no es formava part d’una organització de violència política, no es podia acusar per aquest delicte.

Hi ha dos canvis principals operats en els delictes de terrorisme. El primer és que ara és terrorisme no només l’acció de matar, sinó tots els delictes greus que recull el Codi Penal, que poden anar des d’accions contra el patrimoni, la corona o incendis. I el segon element clau és la finalitat: és terrorisme si l’objectiu és subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública. Requisits que, segons el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, compleixen els presumptes plans dels set empresonats. Carballo també va demanar presó per a Tamara Carrasco, acusada de terrorisme el juliol del 2018, juntament amb Adrià, per haver participat en mobilitzacions ciutadanes dels CDR, si bé la sala de l’Audiencia Nacional ho va descartar. Curiosament, la investigació contra Tamara i els nou investigats del 23-S ha recaigut en el mateix jutjat: el d’instrucció 6 de l’Audiencia Nacional. El cas de la veïna de Viladecans el portava el jutge de reforç Diego Egea, ara a l’Audiència de Madrid. Són, però, investigacions coetànies, ja que la dels nou independentistes s’indica que es va iniciar fa un any.

Bages admet que el fet que el jutge hagi situat els investigats sota l’aixopluc dels CDR suposa “un salt molt substancial” i, per coherència amb els seus raonaments, s’haurien d’investigar els comitès com una organització criminal. El professor de dret penal, però, aposta que el magistrat ho descartarà “perquè no és operatiu”: per esclarir-ne el finançament, per exemple, tindria la tasca impossible d’investigar totes les persones que han aportat diners a les caixes de solidaritat. El nounat ERT potser marcarà la frontera als CDR. “Ara tot és terrorisme i no es pot banalitzar. S’ha de delimitar millor”, sosté Bages, que alhora recorda el que piula aquests dies Robert Manrique: “Terrorisme és el que vam viure a Hipercor.”