La CE veu “avenços positius” i “punts problemàtics” en l’oferta de Johnson pel ‘Brexit’

Brussel·les veu “avenços positius” en la proposta del primer ministre britànic, Boris Johnson, sobre l’estatus d’Irlanda del Nord després del Brexit, però també “punts problemàtics”, especialment sobre el seu funcionament.

La Comissió Europea ha expressat dubtes sobre l’“àrea de regulació comuna” que volen crear els britànics a l’illa irlandesa per no aplicar la salvaguarda irlandesa proposada per Brussel·les. Ara bé, la CE veu en aquesta oferta similituds amb el seu pla de contingència irlandès. La CE ha assegurat que examinarà el document britànic “objectivament” i que els equips negociadors es reuniran a Brussel·les “els pròxims dies”.

Johnson pretén crear una “àrea de regulació comuna” a l’illa d’Irlanda com a alternativa al pla de contingència del Brexit acordat per la seva antecessora, Theresa May, i la Unió Europea. Es compromet a garantir que “tots els béns a Irlanda del Nord” compleixin la regulació de la UE —de facto, mantenint el país en el mercat únic— mentre rebutja que formi part de la unió duanera.

Així, reconeix que caldran certs controls duaners —per possibles aranzels o documentació— però proposa que siguin “descentralitzats” i “mai” a la frontera, i que en la majoria de casos es puguin fer de manera electrònica.

A la missiva enviada a la CE, Johnson defensa que l’oferta ha de permetre accelerar les converses i alerta que queda “molt poc temps” per poder tancar un pacte abans de la sortida prevista del Regne Unit el 31 d’octubre. Irlanda, el país implicat, ja ha valorat negativament la proposta.

La salvaguarda irlandesa que Johnson rebutja preveu mantenir a Irlanda del Nord en la unió duanera i en gran part del mercat únic de la UE per evitar la reinstauració de controls a la frontera amb Irlanda.

Ara, el primer ministre ha plantejat com a alternativa establir una zona de regulació comuna a l’illa irlandesa amb la condició que tingui “el consentiment” de les autoritats d’Irlanda del Nord, que l’hauran de votar cada quatre anys. “Si no hi ha consentiment, aquest règim desapareixerà”, diu Johnson. Tot i prometre que els béns compliran amb el marc normatiu de la UE, Johnson es nega a què Irlanda del Nord formi part de la unió duanera.

Segons ha dit, es “protegiran els marcs reguladors existents dels agricultors i altres empresaris a les dues bandes de la frontera” tot mantenint “tot el Regne Unit” fora de la UE, amb “control” de la política comercial.