L’independentisme escocès exhibeix força amb una gran marxa a Edimburg
Més de 200.000 persones recorren la capital en un ambient reivindicatiu i festiu
Els organitzadors qualifiquen la marxa com la més important feta fins ara
Milers de persones –250.000 segons els organitzadors– es van manifestar ahir pels carrers d’Edimburg per demanar la independència d’Escòcia. Els organitzadors, la plataforma Tots Sota una Mateixa Bandera, van qualificar la marxa com la més important celebrada fins ara. Hi havia gent vinguda de totes les parts d’Escòcia i també de Catalunya, Alemanya i Bèlgica. A la capçalera de la manifestació, que va transcórrer en un ambient festiu i reivindicatiu, hi havia Joanna Cherry, l’advocada nacionalista que va liderar la batalla judicial contra la decisió del primer ministre britànic, Boris Johnson, de suspendre el Parlament. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, no hi va poder assistir, però va enviar un missatge de suport: “Molts ànims, estaré amb vosaltres en esperit, no dubteu que la independència està molt a prop.” Sturgeon ha promès la celebració d’una segona consulta abans que acabi aquesta legislatura el juny del 2021. El govern britànic es nega a permetre la consulta i Sturgeon amenaça de portar-la a terme sense el consentiment de Londres.
La plataforma organitzadora de la mobilització s’encarrega de mantenir encesa la flama independentista amb concentracions de manera periòdica en diferents punts del territori i altres actes. Aquesta plataforma va ser creada un mes després de la celebració del referèndum d’independència del 2014, en què l’independentisme va obtenir un 45% dels vots emesos.
Des del referèndum del Brexit del 2016, l’independentisme ha anat sumant suports, i encara més des de l’arribada al poder de Boris Johnson i el seu conservadorisme dur, que Sturgeon qualifica de nacionalisme anglès. No només l’independentisme escocès ha augmentat, també l’irlandès i el gal·lès. L’independentisme a Escòcia ja arriba al 51% i ha superat per primer cop l’unionisme. A Irlanda del Nord, un 51% de la població està a favor d’un referèndum de reunificació amb Irlanda i un 49% en contra, tot i que, en aquest cas, el percentatge coincideix amb la proporció demogràfica de republicans proirlandesos i unionistes probritànics al territori.
Al País de Gal·les, un 33% de la població està a favor de la independència i, en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys, un 42%. En les últimes europees, el partit del Brexit es va imposar, al davant dels nacionalistes del Plaid Cymru, que es van quedar el vot europeista i van superar per primer cop els laboristes.
