Política

opinió

Les classes a Roldán

El ple es va convertir en una moció a la moció de Cs que va plantejar en clau electoral espanyola

La moció de censura presentada per Lorena Roldán no passarà, precisament, per un dels dies més importants de la història de Catalunya, a diferència del que suposadament van defensar els seu impulsors, el grup de Ciutadans, en les diverses intervencions efectuades ja fos per la candidata ahir a la presidència de la Generalitat, el seu portaveu, Carlos Carrizosa, o el diputat Ignacio Martín Blanco, que immediatament hi va afegir que també seria un dels més importants per a Espanya. I és aquest el marc nacional en què es va desenvolupar la llarga sessió estèril d’ahir: lluny de Catalunya i en l’horitzó el 10-N. Una moció amb un argumentari recurrent durant aquesta i anteriors legislatures, que es va acabar convertint en una moció de la moció, amb una nova mostra de brega, però ara entre els partits constitucionalistes. Això sí, a la tarda i quan els focus ja no podien captar les imatges del desembarcament de la plana major dels taronges, amb Albert Rivera entre altres, que havien deixat l’hemicicle. Abans, però, ja s’havia encarregat de buscar els seus minuts llargs d’atenció als mitjans pel saló dels passos perduts del Parlament.

També hi era la predecessora de Roldán, Inés Arrimadas, que sí que va seguir part de la sessió a la tarda, i que al matí va recollir les seves paraules d’agraïment: “Per mostrar-nos el camí a mi i a altres tantes dones en ser la primera dona a guanyar unes eleccions a Catalunya.” Però va obviar, després de dir que serà “la primera dona que es presenta per ser la presidenta de la Generalitat”, que un cop guanyades les eleccions del 21 de desembre del 2017, sí que va descartar, amb una senzilla suma, fer una moció tot i ser la llista més votada perquè “los números no dan” com li van recordar el socialista Miquel Iceta i Jéssica Albiach, dels comuns. Per això va haver d’escoltar en repetides ocasions, i de gairebé tots els grups, que es tractava d’un “acte electoral” arran dels mals auguris que els donen les enquestes –fins a 630.000 vots de pèrdua els va comptabilitzar el republicà Sergi Sabrià–i, és clar, de marcar perfil constitucionalista i intentar posar contra les cordes el PSC. Però Iceta, gat vell, la va acusar de fer “falses maniobres i piromusicals”, d’intentar fer una moció no al govern sinó a ell com a candidat que vol esdevenir president de la Generalitat, d’“oportunisme”, li va recordar que l’“aritmètica s’aprèn abans a l’escola” i, amb vehemència li va demanar que “no enganyin més els catalans dient que la llibertat, la convivència i la tolerància depèn d’una moció de censura fracassada”, que després va qualificar de “la moció de la fracassada Lorena Roldán”. I és que la maquinària de Cs no va parar d’intentar posar en el punt de mira els socialistes, i ja només en la primera intervenció de Carrizona fins a sis vegades va fer una interpel·lació directa al PSC per posar de manifest que no els volien donar suport i que s’alineaven amb l’independentisme.

Fins i tot el portaveu popular, Alejandro Fernández, i davant de la novament candidata del PP a Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, i tot i ser els únics aliats a la moció, també va tenir un petit moment per alliçonar la candidata dels taronges en assegurar que els constitucionalisme “no pot ser únicament un moviment de protesta” amb “només cartellets i comunicació postmoderna”, ja que s’ha d’expressar “amb serenitat”.

Amb més de sis hores de rèpliques i contrarèpliques, els alliçonaments van continuar des dels altres grups de l’oposició. Des de les files dels comuns, Albiach li va desmuntar alguns dels deu eixos del programa que Roldán volia aplicar com a presidenta de “tots els catalans” –el primer: parar el Procés i sense cap proposta per als dos milions d’independentistes– i va qualificar d’“una mica oxímoron” que sigui Cs qui plantegi una moció fake a la convivència perquè “qui forma part del problema no pot ser mai la solució”.

Cs es va quedar sense un altre dels seus grans objectius del dia, que intervingués el president Quim Torra tot i insistir en alguns dels clàssics i tòpics de la legislatura: l’apreteu als CDR, l’aplaudiment a presumptes terroristes; el cop a la democràcia del 6 i 7 de setembre del 2017; els fugitius i presumptes delinqüents amb què titllen els presos polítics i exiliats; les al·lusions a ETA i un llarg etcètera. Torra va aguantar estoicament i la rèplica la va fer la portaveu del govern, Meritxell Budó, que, coincidint amb Albert Batet (JxCat), va acusar Cs de fer un “ús interessat i fraudulent” del Parlament i dels recursos públics per celebrar el ple amb una moció de censura que d’antuvi sabien que tenien perduda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.