Una república liberal o més aviat socialista?

Pocs factors poden ser més determinants a l’hora de construir un model de societat, i per extensió de país, que el seu sistema econòmic. Vegem-ne dos exemples extrems. Per una banda, imaginem com seria una hipotètica república si assumís una orientació liberal en la seva concepció més doctrinal, amb una mínima intervenció de l’Estat en la matèria. Per contra, hi ha la possibilitat de dibuixar una Catalunya independent obertament socialista i, per tant, estructurada en una economia planificada. Enmig de tanta ortodòxia, per descomptat, també hi ha, o hi hauria d’haver, marge per a concepcions més híbrides, com ara la d’un estat que empari el lliure mercat, però amb una regulació més o menys fèrria per evitar trencadisses com la de la darrera crisi. Aquesta discussió, la del model econòmic del país que s’ha de fer, serà l’eix de la jornada formativa que la plataforma Debat Constituent farà avui a Corbins, al Segrià, dins el procés participatiu en curs per consensuar les bases d’una constitució catalana. Els ponents són l’economista i membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute Sergi Cutilles, el professor d’economia Antoni Soy, el doctor per la Universitat de Harvard Jaume Ventura i la doctora de la Universitat de Boston Marian Vidal-Fernàndez.

Per a un d’ells, Antoni Soy, l’economia ha de ser un apartat crucial en una carta magna, entenent que aquesta ha de ser un instrument “per satisfer les necessitats de la vida de la gent, garantint un salari adequat amb un habitatge digne, entre d’altres”. En aquesta línia, exposa com a exemple el cas de la Constitució italiana, que en l’article quart de l’apartat de drets fonamentals ja reconeix aspectes com el del treball com a palanca per assolir “el progrés material o espiritual de la societat”. Un cop establerts els grans principis, però, la discussió clau, com en tants altres àmbits, és fins a quin punt una norma bàsica com la carta magna ha de ser més aviat genèrica o bé regular aspectes clau de l’economia. Partint d’això, el Debat Constituent s’haurà de plantejar si Catalunya opta per tenir una banca pública que no cobri pels seus serveis; si ha de reconèixer un salari mínim que després, això sí, es fixarà per llei; si cal posar alguna mena de límit a l’acumulació de propietats, o si la moneda del país ha de ser l’euro i assumir, encara que sigui de manera implícita, els dictàmens de la UE pel que fa als límits de despesa i endeutament. Un debat, aquest últim, en què l’economia determina la sobirania. Ja és això.