Astorament i rebuig per les condemnes i crítiques a l’Estat i a la Unió Europea
La UE recorda que es tracta d’un afer intern, en una jornada que tanquen les protestes organitzades per les ANC exteriors arreu del continent i del món
Astorament i rebuig per les dures condemnes als polítics catalans jutjats pel Tribunal Suprem espanyol, són les principals reaccions vingudes ahir d’arreu d’Europa, principalment per part de dirigents de grups polítics partidaris de la independència dels seus països, com ara Escòcia, Còrsega, Gal·les i Flandes, però també d’altres càrrecs electes o personalitats que també van denunciar que la Unió Europea s’hagi mantingut al marge de la qüestió i la continuï considerant un afer intern espanyol, tal com es va afanyar ahir recordar un portaveu a Brussel·les.
Per part escocesa, la principal reacció va venir de la primera ministra, Nicola Sturgeon, que es va solidaritzar amb els polítics catalans i les seves famílies i va denunciar que eren a la presó només per haver permès a la gent decidir el seu futur. Sturgeon, en ple procés per aconseguir un segon referèndum a Escòcia, va dir que qualsevol sistema polític que permet aquesta injustícia “necessita un canvi urgent”. Des d’Escòcia, nombrosos parlamentaris i eurodiputats, així com l’advocat i rector de la Universitat de Glasgow, Aamer Anwar, van mostrar també la seva estupefacció per les condemnes.
El president de Còrsega, l’autonomista Gilles Simeoni, i el de l’assemblea corsa, Jean Guy Talamoni, van ser dels primers en mostrar el seu suport als presos. Des d’Occitània, l’antic vicepresident del Parlament Europeu, Gérard Onesta, també es va solidaritzar amb els polítics catalans condemnats.
Des de Flandes –mitjançant el ministre president Jan Jambon–, Gal·les i les Illes Feröe van arribar també suports, així com directament del Parlament Europeu, on l’Aliança Lliure Europea va demanar l’amnistia per als presos. Ska Keller i Yannick, eurodiputats verds, van criticar la inacció de la UE.
Ja al vespre, el protagonisme el van tenir les assemblees exteriors de l’ANC, que van organitzar més d’una trentena de concentracions amb el lema Stand up for Catalonia, la majoria a Europa, però també a Amèrica.