Si cal, a peu cap al Prat

I va caldre, però s’havia d’arribar a l’aeroport de Barcelona fos com fos! Tsunami Democràtic convocava cap al migdia d’ahir a la mobilització pacífica però multitudinària al principal aeroport de Catalunya. “Qui pugui entrar a la T1, objectiu: seure davant del control de seguretat. Qui no pugui entrar, que faci una gran seguda a la porta principal de sortides, al pis de dalt.” Poc després, els trens de Renfe en direcció al Prat interrompien la circulació. L’accés a l’estació de tren des del metro –tant de la línia 5 com de la línia 3– continuava obert.

Una munió de gent que es plantejava agafar aquest transport a l’estació de Sants per arribar a l’aeroport del Prat es replantejava el recorregut. Tots cap a l’andana de la línia 5 del metro, la blava. Calia arribar a Collblanc, per agafar allà la línia 9 en direcció a la T1. Però tampoc. En arribar, amb els mòbils a la mà, els missatges eren decebedors. “Han tallat la circulació de la línia 9 cap a la T1. Ara només es pot arribar a Parc Nou, tres estacions abans de la nova terminal del Prat”, comenten als acabats d’arribar uns joves que havien intentat agafar aquest transport uns minuts abans, i havien pujat a peu des de les entranyes de la terra –sis trams d’escales automàtiques separen el vestíbul de Collblanc de l’andana de la línia 9–. “Han tallat la circulació definitivament. Només arriben els trens que venen de l’aeroport, però no els deixen anar cap allà, a cap estació. El comboi està aturat a baix”, explica un dels joves. Al monitor del vestíbul de l’estació de Collblanc, un missatge clar: la línia 9 ha restringit la circulació per ordre dels Mossos d’Esquadra.

Calia organitzar-se. Amb el megàfon a la mà, un jove alerta la moltíssima gent de totes les edats, però majoritàriament joves, que omplia el vestíbul: “Com que no hi ha cap altre mitjà de transport, perquè amb els autobusos tampoc no s’hi pot comptar perquè hi ha molts carrers tallats, anirem a peu. Aconsellem sortir tots junts, fer una columna i enfilar la Gran Via fins a arribar al Prat”. Marxen a pas lleuger.

No passa ni un minut que el vestíbul de Collblanc torna a estar ple a vessar. Alguns turistes arrossegant les maletes per les escales automàtiques aturades amunt, altres arrossegant-les cap avall –només està en funcionament un dels dos ascensors que porten del vestíbul a l’andana de la línia 9–, rotllanes de gent que decideixen quin serà el camí per arribar a la T1, altres que simplement van o tornen de la feina. Un matrimoni francès amb dos fills menors tot just acaben d’arribar de la T1 i es dirigeixen cap a les Corts. Pregunten com arribar-hi “perquè anàvem fins a Zona Universitària amb la línia 9 i ens han fet baixar aquí sense donar-nos cap explicació ni cap recomanació”. Els enviem cap a la línia 5, fins a l’estació de Sants, on podran fer transbord per arribar a l’hotel de les Corts. Una altra família de quatre membres està desconcertada perquè té por de no arribar a agafar el vol. Pregunten què està passant, a què es deuen tants aldarulls. Només d’esmentar la sentència dels presos polítics catalans, de seguida es posen en situació. Saben de què estem parlant. Decideixen sortir del metro i intentar arribar-hi en taxi.

Riuades de gent continuen arribant a Collblanc, la majoria disposats a arribar com sigui a l’aeroport, en resposta a les crides continuades de Tsunami Democràtic, que avisa que es vagi preparat per passar-hi la nit. Molts se sumen a les columnes que ja fa estona que caminen pel lateral dels vials que condueixen cap al Prat.

Tornem enrere, cap a l’estació de Sants, amb la línia 5. Potser es reobre la circulació de trens cap a la T1. Ja dins del comboi, una veu avisa que el metro no s’aturarà a l’estació de Sants. Apareix una andana enfosquida, mentre el tren redueix la velocitat sense aturar-se. Em ve el record dels anys del mur de Berlín, quan el metro tampoc s’aturava a les estacions de les zones de la RDA. Només que allà l’exèrcit vigilava l’andana. Aquí, encara no.