Ni parlar-ne, d’indults

Diversos càrrecs del govern espanyol van tancar files ahir al voltant del president en funcions, Pedro Sánchez, i el seu refús d’indultar els presos polítics condemnats amb penes d’entre nou i tretze anys pel Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, Quim Torra, que reclama l’amnistia i la llibertat dels presos, ha enviat dues cartes, al cap de l’executiu i al rei Felip VI, respectivament, per reclamar-los una reunió per tractar de la crisi oberta arran de la sentència. Però ni l’indult ni l’amnistia no són dins dels plans del govern espanyol.

En les seves intervencions públiques, la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carme Calvo, va destacar ahir que el cap de l’executiu va ser “molt clar” defensant el compliment íntegre de les condemnes previstes en la resolució del TS i “no va donar lloc a cap dubte” respecte d’aquest tema. També va ser molt contundent el ministre d’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, quan es va referir a les declaracions del dia abans de Pedro Sánchez. “Acatar una sentència és complir-la íntegrament i no hi ha en els plans cap indult”, va subratllar ahir.

La vicepresident del govern espanyol, Carmen Calvo, va esquivar totes les preguntes sobre una possible reunió entre el president espanyol i el català. A més de tancar la porta a l’indult, la vicepresidenta del govern espanyol va rebutjar de ple una possible amnistia adduint que “està prohibida a la Constitució i a totes les democràcies”. “Significa que un poder, l’executiu, és capaç d’anular la feina que ha fet un altre poder que és el judicial”, va raonar, i per això, segons hi va afegir, “cap democràcia preveu l’amnistia”.

D’altra banda, Calvo va criticar que Torra hagi enviat una carta al rei Felip VI, que “no té cap paper atribuït a la Constitució per fer política”. “És difícil d’entendre que qui cada dia reclama la república i ha incomplert la Constitució i les lleis recorri al cap d’Estat i el president del govern”, va destacar.

Qui es va referir ahir a la possibilitat d’un indult va ser el president del PNV, Andoni Ortuzar, que va advertir que la sentència del Tribunal Suprem als responsables del procés “no impedeix que puguin acollir-se als beneficis penitenciaris que preveu la Constitució i fins i tot a l’indult o a altres mesures de gràcia que també recull la llei”. Sobre la mateixa qüestió, el coordinador general d’IU, Alberto Garzón, considera que la sentència del TS “deixa la porta oberta i no impedeix” mecanismes jurídics com ara l’aplicació del tercer grau penitenciari per a les persones condemnades, una mesura que ha defensat i amb la qual, segons la seva opinió, “no faria falta” l’indult.

El mateix dia que es va fer pública la sentència, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va obrir la caixa dels trons recordant al govern socialista els casos d’indults de l’exministre d’Interior del PSOE José Barrionuevo i de l’exsecretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera. De fet, el líder de Podem va associar les paraules de Pedro Sánchez sobre la importància que la sentència s’ha de complir íntegrament a la seva aposta per governar amb el PP.

Els indults de Barrionuevo i Vera van ser dels més sonats i polèmics de la història recent. Condemnats a deu anys de presó pel segrest del ciutadà francès, Segundo Marey, en un acció dels GAL, van ser indultats el desembre de 1988 per part del govern de José María Aznar. Va ser un indult parcial. El govern va cursar la proposta del Tribunal Suprem i va perdonar dos terços de les penes imposades. Més enrere en la història, va ser polèmic l’indult que es va concedir a Jesús Gil el 1994. Sent alcalde de Marbella i president de l’Atlètic de Madrid, el govern del PSOE li va concedir l’indult després d’haver estat condemnat a una pena de dos mesos d’arrest major per estafa per haver venut una parcel·la que havia estat embargada. Era el segon cop que Jesús Gil era indultat. El primer li va concedir el 1971 Francisco Franco després d’haver estat condemnat a cinc anys de presó per un delicte d’homicidi involuntari per la mort de 58 persones en un restaurant d’un complex turístic del que va ser promotor. I igualment de controvertit va ser l’indult que el PSOE va atorgar el 1988 al colpista del 23-F Alfonso Armada.