L’habitual anormalitat de Vic

Són les vuit del matí i el trànsit rodat a Vic torna a ser complicat. Ja és una habitual anormalitat, aquest tercer dia des que es va donar a conèixer la sentència, on les mobilitzacions han estat constants i el tall a la confluència entre la C-25 i la C-17, que obliga els camions a passar pel centre de la ciutat, ha estat gairebé actiu permanentment.

Aquest matí de dimecres, però, l’anormalitat ve provocada per l’inici de les Marxes per la Llibertat. A dos quarts de nou ha de sortir la columna des de la ciutat i milers de persones arriben, un dia laborable, per mostrar la seva indignació i reivindicació.

La columna comença el seu traçat amb una mica de retard i un ritme fluix. A davant de tot hi ha una desena de tractors, un grup de motoristes i també hi ha qui ha decidit fer-ho amb bicicleta. La immensa majoria, però, caminadors de totes les edats que amb pas ferm construïen una corrua impossible de veure’n el principi i el final alhora. Han dit els de l’organització que érem més de 5.000 persones.

La gent s’estén a la C-17, la carretera de Barcelona, ocupant els dos carrils direcció sud. Els voluntaris s’esforcen a demanar deixar un carril d’espai per emergències, però de seguida es veuen desbordats. En un punt, fins i tot, hi ha qui salta la mitjana i talla durant uns minuts la circulació en sentit nord. Els vehicles que pugen fan sonar el clàxon i animen la gent.

La participació ha sobrepassat totes les previsions. Hi ha els estudiants, des dels més joves fins als universitaris, autònoms que s’han organitzat la feina per poder-hi ser, treballadors que s’han demanat un dia de festa o jubilats que no fallen a cap concentració. Hi ha qui fa un tram més curt, però també molta gent amb les maletes més grosses que porta màrfegues i sacs per dormir als llocs habilitats i fer els tres dies i 100 quilòmetres de la marxa.

La columna de Vic fa la seva primera parada a Tona, després dels 10 primers quilòmetres. Rebuda amb batucada i breu avituallament. Allà, ja hi ha 1.500 persones més a punt per incorporar-s’hi. Els organitzadors canvien els espais per albergar tanta gent: el dinar a Centelles es farà, directament, a la carretera. La columna deixa enrere la comarca d’Osona i segueix cap a Tagamanent, el Figaró i la Garriga. La marxa segueix la mateixa tònica. De gent, molta; reivindicació, tota; la mobilització, permanent.