Clam cívic per la llibertat i els drets
èxit ·
Milers de persones surten al carrer en favor dels drets fonamentals liquidats per la sentència
Les Marxes per la Llibertat arriben a Barcelona i col·lapsen la ciutat
Els sindicats independentistes convocants l’equiparen a la del 3-O del 2017
El 100% de les universitats públiques se sumen a la protesta
-
Clam cívic per la llibertat i els drets ORIOL DURAN. -
Els joves van tornar a ser, ahir, els grans protagonistes de la mobilització ciutadana a favor dels drets i les llibertats. Al costat, les Marxes per la Llibertat al seu pas per Badalona i, a sota, els disturbis a la Via Laietana MARTA MEMBRIVEs. -
Clam cívic per la llibertat i els drets ENRIC FONTCUBERTA/EFE.
Centenars de milers de persones es van mobilitzar ahir per reclamar més democràcia, la llibertat dels seus polítics i líders presos i la República Catalana. Tot i que el protagonisme va ser especialment del món independentista, molta gent que no ho és també va sortir al carrer perquè considera que la sentència que condemna els presos polítics retalla drets i llibertats de tothom i la brutalitat policial els interpel·la. La gent es va mobilitzar no anant a treballar, participant en les diverses marxes populars –de més de cent quilòmetres i de tres dies de durada que havien sortit de diversos punts del país i ahir van arribar en marea a Barcelona– o sortint i concentrant-se als carrers. Les principals concentracions es van fer a Barcelona però també n’hi va haver a Girona, Lleida, Tarragona i altres capitals en una jornada que no es pot qualificar d’una altra manera que no sigui històrica.
Convocada en solitari pels sindicats independentistes Intersindical-CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) per motius laborals i per la situació del país, per reclamar drets i llibertats, la vaga general només tenia el suport explícit d’un altre sindicat generalista, la CGT. Ni la UGT ni CCOO. Això no va impedir que s’acabés convertint en una de les vagues generals més importants que s’han fet mai a casa nostra. Els convocants i en roda de premsa van mostrar ahir la seva satisfacció i la comparaven amb la vaga general del 3 d’octubre del 2017. El portaveu de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, va voler posar com a exemple de l’èxit de la vaga “el descens d’un 40% de l’activitat a Mercabarna”.
Barcelona va ser l’epicentre de les reivindicacions però les concentracions amb milers de persones van afectar tot el país, gran part de la xarxa viària va estar tallada gairebé tot el dia de manera intermitent, no només per donar pas a les Marxes per la Llibertat sinó també perquè estudiants i pagesos amb els seus tractors van anar tallant carreteres des de primera hora del matí.
Transports en mínims
Els transports públics, Renfe –tant Rodalies com el TAV–, FGC i els autobusos de les ciutats i interurbans, van funcionar amb serveis mínims. En alguns casos, a Badalona, per exemple, alguns manifestants també van tallar la via del tren, com havien fet dijous.
A l’aeroport es van haver de cancel·lar desenes de vols i al port l’activitat va ser anòmala, entre altres coses perquè gran part dels estibadors van deixar el seu lloc de treball per manifestar-se.
100% universitaris
Es pot dir sense por d’equivocar-se gaire que van fer vaga el 100% dels estudiants de les universitats públiques i la gran majoria de les privades (fins i tot els d’Esade!) i pràcticament tots els instituts del país. No tant els centres privats i concertats.
Els estibadors del port de Barcelona, un miler dels quals van sortir de bon matí en manifestació per la Via Laietana cridant “el nostre poble no es toca”, van ser un dels col·lectius més mobilitzats. També van parar gairebé tots els teatres, sobretot els de Barcelona, fins i tot el Liceu, que en un principi havia dit que obriria (no així el Cirque du Soleil, que va mantenir la funció); també alguns museus (el MNAC va obrir unes hores) i sales d’exposicions. Van fer vaga els treballadors de la SEAT, els pagesos, treballadors dels transports públics, dels mitjans de comunicació, dels centres oficials del govern i d’ajuntaments.
Als centres d’atenció primària (CAP) hi va haver serveis mínims del 25% i les operacions quirúrgiques programades es van fer o no a criteri dels metges. Les urgències van funcionar al 100% a tots els hospitals, igual que les UCI, unitats coronàries, de neonatologia, radioteràpia, quimioteràpia i hemodiàlisi.
Segons la patronal Cecot, la meitat de les empreses associades van fer un tancament patronal. També Pimec va xifrar en gairebé un 40% les pimes que van tancar la seva activitat. Segons aquesta patronal la d’ahir va ser la vaga més seguida de la història en el sector comercial.
El comerç, desigual
El comerç va fer vaga de manera molt desigual però mai com fins ahir havien tancat tantes botigues. Al centre de Barcelona, per exemple, on van confluir centenars de milers de manifestants, les grans cadenes van obrir i anaven tancant les portes a mesura que la concentració de gent creixia. El mateix va passar a les altres grans ciutats. Els supermercats Bonpreu van tancar tots. Al contrari que els Mercadona, que van obrir tots (a Tarragona el Mercat Central va obrir només per aquest supermercat i dues parades).
A Barcelona, l’Arquebisbat va decidir obrir la Sagrada Família, però centenars de persones convocades per @PicnicxRep (Pícnic per la República) van bloquejar totes les portes d’accés i el temple de Gaudí al final va haver de tancar. Al port la naviliera de creuers TUI va desviar els seus vaixells que havien de fer escala a la ciutat i MSC va cancel·lar totes les seves excursions.
I a Brussel·les
I tot això va passar el dia en què les autoritats judicials belgues van tornar a decretar la llibertat sense fiança de l’expresident Carles Puigdemont, que havia anat a declarar voluntàriament per la nova euroodre del jutge Llarena, el dia en què definitivament es va ajornar el Barça-Madrid i el dia en què la Guàrdia Civil va tallar les xarxes socials del Tsunami Democràtic per odre del jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García Castellón, el mateix que va ordenar la detenció i l’empresonament dels set integrants dels comitès de defensa de la República (CDR). Al Tsunami Democràtic, l’investiguen per terrorisme.
Les discutides actuacions policials de la setmana, amb detencions indiscriminades i desenes de joves ferits (més de 400 ferits pels Mossos, segons va dir ahir el líder de la CUP, Carles Riera), el record dels membres del CDR de Sabadell detinguts fa setmanes i dels quals ningú té informació clara i les agressions feixistes, brutals, del dijous a la nit al centre de Barcelona, van fer sortir al carrer potser encara més gent que la que tenia previst fer-ho.
L’espant d’aquestes agressions i el fet que els Mossos no aturessin els neonazis dijous a la nit en el seu descens des de la plaça Artós fins a l’Eixample, on es van produir les agressions, van fer que el conseller d’Interior, Miquel Buch, hagués de sortir a negar cap “connivència” dels Mossos amb “persones violentes”. Però el cas és que ahir les accions violentes per part de feixistes van continuar. A mig matí, quan la columna de les Marxes per la Llibertat que venia de Girona i havia fet nit a Premià de Mar passava per Badalona, al barri de Sant Roc, diversos joves van tirar pedres i ampolles de vidre.
Tot desbordat
Les manifestacions van desbordar totes les previsions, tant les del matí com les de la tarda a Barcelona. A la capital catalana es van arribar a concentrar gairebé 600.000 persones, entre la gent que només anava a les manifestacions i la que s’hi va sumar procedent de les Marxes per la Llibertat. Oficialment la gran manifestació de la tarda estava convocada a les 17 h als Jardinets de Gràcia, però tot el centre de la ciutat va quedar col·lapsat. L’ANC i Òmnium Cultural van valorar com un gran èxit la diada i van comminar els polítics “a fer” el que “van prometre fer: respondre a aquesta ignominiosa sentència dempeus i no agenollats”, va dir la responsable de l’ANC, Elisenda Paluzie.
A Girona i en un dia també històric, més de 60.000 persones van sortir al carrer al matí, una xifra similar a la dels que es calcula que van sortir el 3 d’octubre del 2017. 140 tractors van acompanyar els manifestants, alguns dels quals, després, van enfilar per l’AP-7 en direcció la Jonquera. La via va quedar tallada molta estona i una fila interminable de camions que volien anar o tornar de França van quedar aturats.
En les manifestacions de Lleida, hi van participar gairebé 6.000 persones, sobretot estudiants que van aixecar especialment la veu davant de la presó on hi ha tancat un dels joves detinguts d’aquesta setmana durant les protestes. També a Tarragona i a Tortosa els estudiants van sortir al carrer. A Tarragona ciutat ho van fer més de 4.000 persones que, entre altres coses, van tallar de manera intermitent els accessos al port i a l’AP-7.
Enfrontaments
Com ha passat des que dilluns es va donar a conèixer la sentència del Tribunal Suprem, les càrregues policials contra els manifestants ahir van continuar. Els principals incidents es van produir a partir del migdia i durant tota la tarda i fins la nit davant de la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana. Una multitud d’estudiants que s’estaven manifestant pel centre de la ciutat es van aturar al davant de la prefectura i, després de molta estona d’estar-los tirant ous, pintura i altres objectes, els agents van carregar amb molta contundència i van detenir, com a mínim, dos manifestants molt joves. La tensió va continuar tota la tarda, amb l’augment de la presència policial i de les furgonetes als carrers, que van fer diverses persecucions i no van parar de disparar contra els joves, alhora que aquests incendiaven contenidors i feien barricades. L’enfrontament va allargar-se moltes hores entre els centenars de joves i els policies espanyols i es va produir tant a la Via Laietana com a la plaça Urquinaona. A última hora d’ahir al vespre 10 joves havien estat detinguts i 35, ferits.