Seguiment massiu al sector de l’educació
El seguiment de la vaga a les universitats arriba al 90% i als instituts de secundària públics, al 66%
Una manifestació que va transcórrer pel centre de Barcelona va congregar prop de 14.000 estudiants
Al final de la marxa, a la Via Laietana, es van produir aldarulls i càrregues policials davant de la prefectura de la policia espanyola
Els estudiants van tornar a fer ahir una demostració de força al carrer i en el tercer dia de vaga de l’ensenyament, que va coincidir amb la jornada de vaga general, van buidar les aules i es van manifestar en una marxa que va aplegar prop de 14.000 persones al centre de Barcelona. El seguiment de la vaga va ser massiu, amb unes xifres que van arribar al 66% als instituts públics i al 90% de les universitats. Els sindicats convocants xifraven en un 26% el seguiment als centres de secundària privats i en un 35% als concertats. Pel que fa als instituts, el seguiment més alt es va produir als serveis territorials de Lleida –un 95,2%– i al Vallès Occidental –un 93,4%–. El més baix va ser a la ciutat de Barcelona –un 23,8%–i als serveis territorials de Girona –un 29,9%–. L’adhesió a les aturades als instituts públics va anar augmentant a mesura que s’acostava la vaga general. Dimecres, el primer dia de l’aturada convocada pel Sindicat d’Estudiants, el seguiment va ser del 28%. Dijous, jornada en què ja es va sumar el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a la convocatòria de vaga a l’ensenyament, l’adhesió va ser del 46%.
A les universitats catalanes les aules es van buidar a la majoria de campus. A la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma (UAB) el seguiment va ser total, excepte una assistència del 2% dels alumnes al campus de Sabadell de la UAB i del 10% dels estudiants als dos campus de medicina de la mateixa universitat. El seguiment va ser també massiu a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), mentre que a les universitats de Girona i Lleida no va haver-hi activitat lectiva. Tampoc a la Pompeu Fabra, on va secundar l’aturada el 75% del personal d’administració i serveis (PAS). Es va suspendre l’activitat docent a la Rovira i Virgili, mentre que a la Universitat de Vic el seguiment va ser gairebé total entre els estudiants i el PAS i el personal docent i investigador (PDI). Van tancar alguns centres a la Ramon Llull, on el 95% dels alumnes van faltar a classe, i no va haver-hi activitat avaluable. A la Universitat Abat Oliva va haver-hi una assistència menor d’estudiants, ja que fins a un 17% es van sumar a la vaga. Durant aquesta setmana alguns rectors han recomanat als docents, sempre respectant la llibertat de càtedra, que evitessin les activitats avaluables i les d’assistència obligatòria. En alguns casos ho van fer després de l’ocupació dels rectorats per part dels estudiants.
A diferència de dijous, en què es va convocar una manifestació, la crida que feia ahir el Sindicat d’Estudiants era a una mobilització a la plaça Universitat de Barcelona a les dotze del migdia. La mobilització va esdevenir una manifestació que va transcórrer pels carrers Pelai i Fontanella fins a desembocar a la Via Laietana. Segons la Guàrdia Urbana, la marxa va aplegar 13.800 persones. Les consignes van ser les habituals dels últims temps: “Llibertat presos polítics”, “Fora les forces d’ocupació”, “1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “Si no hi ha solució hi haurà revolució”, entre altres. I moltes pancartes imaginatives, com la que deia: “Heu empresonat sant Jordi i s’ha despertat el drac.”
Bona part dels manifestants eren estudiants de l’ensenyament secundari que, malgrat la seva joventut, han participat ja en nombroses protestes. L’Àfrica, la Marta, la Laia i la Carla, alumnes dels Salesians d’Horta, afirmaven que es manifestaven “en contra de la sentència i que ens treguin el dret a la manifestació”. Les noies reflexionaven que, més enllà de protestar per la sentència, cal reivindicar la llibertat d’expressió, i posaven com a exemple el cas del raper Valtònyc i les condemnes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart “per les seves idees”. La Marta recordava que la primera mobilització en què va participar va ser la Via Catalana del 2013, mentre que la Carla rememorava que la primera gran mobilització en què va participar va ser l’1-O. “A mi ningú m’ha adoctrinat, he arribat jo sola a les meves conclusions”, explicava.
Créixer amb manifestacions
El Josep, estudiant de batxillerat de Malgrat de Mar, es manifestava ahir perquè “la sentència és inhumana, i busco la llibertat que busca tot el poble”. Ha crescut anant a les manifestacions de l’Onze de Setembre amb la família, i ara ja protesta de forma autònoma. La Maria, estudiant de la Facultat de Ciències de la UAB, ha fet poques classes aquesta setmana. La Maria ja s’havia manifestat en altres ocasions per qüestions universitàries com ara la baixada de taxes i les reivindicacions dels doctorands, i ahir ho feia “per defensar la llibertat de manifestació i perquè els presos polítics haurien d’estar absolts”.
La manifestació estudiantil no va aplegar només alumnes de secundària i de la universitat. Nombrosos treballadors es van acostar a la marxa més multitudinària que va tenir lloc durant un matí en què es van succeir diversos piquets informatius pel centre de la ciutat. Va ser el cas, per exemple, de l’Ignasi, que treballa amb discapacitats en un centre ocupacional i que ahir cridava amb els estudiants “perquè la situació no és justa, no se’ns vol escoltar”. Els joves estiraven un carro al qual es van enfilar nombrosos adults hores abans de la convocatòria dels Jardinets de Gràcia. Com el David, mestre d’educació infantil de Barcelona, que ahir va fer vaga i es va manifestar amb les filles adolescents, de 13 i 17 anys. “Avui tota la família fem vaga”, va explicar. No és la primera mobilització a què acudeixen des que es va saber la sentència, ja que han assistit a algunes protestes durant les tardes. Viuen a l’Eixample i han estat testimonis dels desperfectes l’endemà dels aldarulls, tot i que al seu carrer no se n’han produït. “Som aquí perquè és una injustícia que hi hagi gent a la presó per defensar els seus ideals. Si no ens movem no aconseguirem res”, assegurava aquest mestre.
La manifestació va concloure a la plaça Sant Jaume i un grup nombrós la va acabar a la Via Laietana. La marxa es va aturar davant de la prefectura de la Policía Nacional i bona part dels manifestants van començar a increpar els agents que hi havia, amb diverses furgonetes, en un dels laterals de la prefectura. Durant una hora, les xiulades als agents es van alternar amb llançaments d’objectes com ara ampolles d’aigua; eren victorejats cada cop que impactaven amb l’objectiu i va haver-hi algunes corredisses. La tensió va anar augmentant fins que els agents van dispersar la concentració i van començar a practicar detencions, una de les quals va estar tenyida de violència policial quan una desena d’agents van treure un jove d’un bar i el van colpejar diverses vegades.
A partir d’aquí va esclatar la quarta jornada d’aldarulls a Barcelona des que es va fer pública la sentència, amb material cremant a la plaça Urquinaona, llançament de gasos lacrimògens i pilotes de goma per part de la policia. (Més informació a la plana 26.)