La crònica
Els sentiments que agermanen generacions
Aquests dies de llargues concentracions donen per xerrar amb els uns i els altres i constatar els sentiments similars que comparteixen les generacions que han viscut el franquisme i la Transició, i els joves que han crescut manifestant-se per la independència. Com en la que es va fer ahir davant de la Ciutat de la Justícia, liderada per la federació del metall de la CGT per reclamar l’alliberament dels detinguts en les protestes dels últims dies. Sentiments com per exemple la por i la impotència. “Hem tornat a tenir por”, explicaven la Maria i la Montse, dues jubilades amb una trajectòria diferent. La Maria va córrer davant dels grisos i es manifesta des de la sentència de l’Estatut, mentre que la Montse no era independentista però s’hi ha tornat gradualment “perquè em sento trepitjada per un Estat que no m’escolta”, deia. Totes dues estan vivint els dies posteriors a la sentència amb angoixa i sorpresa alhora per la magnitud de la resposta a la sentència.
Les dues dones destacaven el paper que estan jugant els joves en les mobilitzacions, “que són els que s’arrisquen”. Com la Núria, la Yosra i l’Helena, que tenen entre 23 i 25 anys i que van voler denunciar ahir que qualsevol pot ser detingut. “Sentim impotència, ràbia i por perquè s’estan vulnerant els nostres drets i no passa res”, tot referint-se a “la impunitat i la brutalitat” policials. S’han vist sorpreses “pel coratge dels joves que no tenen por” a l’hora de posar-se en primera línia davant dels antiavalots. Ho atribueixen a “la ràbia que ens supera perquè hi ha gent a la presó per un moviment pacífic”. I davant d’aquesta tessitura “ens hem de defensar, perquè des dels despatxos no ho faran”. L’única esperança per a aquestes joves és la mobilització de la gent, i destaquen el paper crucial que hi estan jugant xarxes socials com Twitter i Telegram.
Mentrestant, el Sebas, delegat del metall de la CGT a Barcelona, denunciava micròfon en mà que l’exigència de l’alliberament de la Raquel, afiliada al sindicat, i de la resta de presos “va de drets, de llibertat i de dignitat”.