Eleccions en clau de ‘Brexit’

El Parlament britànic va decidir celebrar eleccions el dijous 12 de desembre. Després de tres anys i mig perduts als llimbs del Brexit, va arribar a la conclusió que la millor manera per desbloquejar la situació i trobar una sortida és a través d’unes eleccions generals.

Es preveu que el Brexit domini la campanya electoral. Hi haurà un vot tàctic en aquest sentit. Tant els europeistes com els brexiters pretenen obtenir una majoria per poder implementar l’acord amb la Unió Europea (UE) de Boris Johnson o el Brexit suau de Jeremy Corbyn, el líder laborista, i fins i tot forçar el segon referèndum. El Partit Nacional Escocès (SNP) espera incrementar el nombre de diputats per guanyar autoritat i suport per celebrar el segon referèndum independentista.

Amb aquesta decisió, Johnson es va sortir amb la seva. Després de perdre tres votacions per anar a eleccions perquè no va aconseguir els dos terços requerits per la llei del mandat fix del 2011, va decidir canviar d’estratègia. Ahir va presentar una nova llei que modificava la del 2011 i que li va permetre, per un cop, poder aprovar la llei amb una majoria simple.

“Només hi ha una manera de restaurar l’estima en què es basa la nostra democràcia i el respecte pel nostre Parlament, i és permetre que la gent voti”, va dir Johnson a l’hora de presentar el seu projecte de llei. En un dia van aprovar totes les fases a la cambra baixa. Ara cal l’aprovació de la cambra altra, la del nobles.

La llei va ser aprovada per 438 vots a favor i 20 en contra. La balança es va començar a decantar a favor de les eleccions quan dilluns a la nit el Partit Liberaldemòcrata i l’SNP, les dues formacions europeistes, van dir que acceptarien anar a eleccions si se celebraven el 9 de desembre.

La raó per avançar-les tres dies era que desconfiaven de Johnson, creien que volia aprovar la llei del seu acord abans de les eleccions per així desactivar els partits europeistes i també el Partit del Brexit de Nigel Farage, que vol un trencament sec amb la UE i li restarà vots a Johnson.

Després que libdems i nacionalistes escocesos diguessin que sí, ahir Corbyn va acceptar també les eleccions després d’haver-les rebutjat fins a tres cops. “He repetit tot aquest temps que estàvem preparats per a unes eleccions sempre que desaparegués el risc d’un Brexit sense acord, i un cop la UE ha concedit una pròrroga fins al 31 de gener, aquesta amenaça ha desaparegut”, va afirmar el líder laborista.

No obstant això, molts diputats laboristes consideren que el risc de Brexit sense acord no ha desaparegut del tot. Tot i això, Corbyn va presentar una esmena per fer les eleccions el 9 de desembre que va ser rebutjada per 315 a 295 vots.

D’entrada, els laboristes seran els més perjudicats en aquests comicis en clau europea perquè aquest conflicte els parteix. La majoria del grup parlamentari és favorable a un segon referèndum, i Corbyn i la directiva, a un Brexit suau. A més, també estan dividits entre l’extrema esquerra que representa Corbyn i els centristes blairistes. Corbyn intentarà centrar-se en el programa social com va fer el 2017.

“Llançarem la campanya més ambiciosa i més radical pel canvi que aquest país hagi vist”, va assegurar Corbyn, en un intent d’unir el partit. Els conservadors també intenten tornar a unir-se. Ahir Boris Johnson va tornar a oferir reintegrar-se al partit als 21 rebels que van ser expulsats el mes passat per haver votat a favor de la llei Benn. Aquesta llei va forçar el primer ministre a demanar la pròrroga a la UE. Alguns, com l’exminstre de Finances Philip Hammond, van rebutjar l’oferta. Johnson fa campanya des que va arribar al poder, el 24 de juliol.

Les enquestes donen un clar avantatge de 15 punts als conservadors sobre els laboristes. Johnson està convençut que obtindrà una majoria. Un estudi diu que el 49% del vot dels britànics és volàtil i ha canviat durant les últimes eleccions. I dues de les tres darreres eleccions van acabar amb un Parlament sense majoria en un sistema que afavoreix el bipartidisme i les majories. Les últimes, les del 2017, en què Theresa May també era favorita en les enquestes.