La fiscalia renuncia ara a perseguir Rovira a Suïssa
El ministeri públic oblida per ara la secretària general d’ERC perquè és en un territori aliè a l’euroordre
No reclama Serret ni Gabriel perquè són casos de desobediència
Actua contra Comín, Puig i Ponsatí
Si al jutge instructor Pablo Llarena se li ha permès la llicència judicial de decidir quin acusat vol perseguir i en quin moment fer-ho i en quin moment deixar de fer-ho en la instrucció del judici del procés, ahir la fiscalia de l’Estat va fer també la seva particular selecció entre els polítics exiliats i va renunciar a perseguir per ara la secretària general d’ERC, Marta Rovira, pel fet de ser a Suïssa, un país on no regeix l’automatisme de l’euroordre. A més d’ella, la fiscalia s’oblida també de reclamar l’entrega de Meritxell Serret a Bèlgica i d’Anna Gabriel a Suïssa perquè entén que totes dues afronten com a molt un cas de desobediència que no comporta presó.
Després del cofoisme amb què el Madrid oficial ha acollit les condemnes a penes d’entre 9 i 13 anys dels líders del procés, la por és ara que l’Estat espanyol visqui una humiliació global a la UE que s’inauguri amb la no entrega de Carles Puigdemont per Bèlgica, tot i que ja existeix la condemna ferma del Tribunal Suprem a Oriol Junqueras i la resta de líders polítics i socials. L’escenari d’un revés europeu a Madrid és el previst per experts com ara el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, que dona per fet que la justícia belga no lliurarà el president ni per sedició ni per malversació.
Anticipant un possible revés immediat, la junta de fiscals del Suprem opta per no perseguir Rovira, de moment. Si bé entén que la secretària general d’ERC hauria de ser reclamada per sedició –al judici l’acusació dels fiscals era per rebel·lió–, l’equip fiscal esperarà un estudi “més detallat” del cas, atenent les “característiques especials” de Suïssa, per no estimbar-se de bon principi contra el país helvètic abans de saber la sort que tindrà amb Puigdemont en una jurisdicció de la UE basada en la confiança mútua com la belga.
En el cas de Meritxell Serret –que era consellera d’Agricultura–, els fiscals conclouen que el seu cas és assimilable als de Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, ja que el delicte pel qual se la podria condemnar seria el de desobediència, que als tres consellers jutjats els va suposar una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa. En el cas de Gabriel (CUP), la fiscalia no va exigir mai a Llarena l’euroordre perquè entenia que ella era desobedient i prou.
Com Turull, Rull i Bassa
Si fins ara Llarena s’ha concedit la llicència de perseguir Puigdemont –la vista ha estat ajornada fins al 16 de desembre– i prou, la fiscalia preveu instar-lo a cursar euroordres contra Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, i contra Clara Ponsatí, al Regne Unit, perquè a tots tres els troba susceptibles de rebre una pena de dotze anys de presó, igual que les de Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa. En tots els casos, com evidencia la vicepresidenta, Carmen Calvo, amb l’amenaça a Bèlgica de represàlia diplomàtica, el poder executiu i el judicial confien no rebre una humiliació com la de Schleswig-Holstein.
El TC suspèn el pla d’acció exterior de la Generalitat
La presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional és un camí asimètric: quan ho fa un govern autonòmic en contra d’una llei estatal, la llei impugnada continua en vigor; quan ho fa l’Estat, el fet impugnat és suspès ipso facto. Això és el que ahir va succeir amb el pla d’acció exterior i relacions amb la UE de la Generalitat, impugnat per Pedro Sánchez i deixat en suspens pel TC amb la seva mera admissió a tràmit del conflicte de competències estatal.
La Generalitat podrà ara formular al·legacions, però la seva acció exterior es veu compromesa perquè el TC no té cap termini per resoldre el fons de la qüestió i pot dilatar sine die la decisió de si anul·la el pla estratègic.
