MARC LAMUÀ
CAP DE LLISTA DEL PSC A GIRONA
“Som l’única veu gironina del no independentisme”
Votants Marc Lamuà apel·la a un electorat “moderat i transversal que busca espais de consens” per confirmar els bons resultats que considera que el PSC va aconseguir en les eleccions de fa sis mesos a Girona Crida “Som l’única candidatura per al votant no independentista a les comarques gironines que pot aspirar a tenir representació a Madrid
Cap de llista per quarta vegada
És la quarta vegada que Marc Lamuà encapçala la candidatura del PSC a la demarcació de Girona en unes eleccions espanyoles. La primera va ser el desembre del 2015 i des de llavors ha estat el diputat gironí de la formació a Madrid. Va néixer el 1980 al Baix Empordà. És llicenciat en història i història de l’art i doctor en arqueologia.
Entenc les protestes, el que no és defensable és que derivin en incivisme i inseguretat
Fa sis mesos el PSC a les comarques de Girona va trencar la tendència d’uns cicles electorals a la baixa i va remuntar, en vots i percentatge, però mantenint un únic diputat entre els sis que s’elegeixen a la demarcació.
Aquesta vegada el PSC aspira a més a Girona?
Hi ha moltes incògnites; l’arribada de la CUP, la participació que va ser molt alta l’última vegada, enquestes que indiquen un descens de Junts... El que van deixar clar les eleccions del 28-A és que el socialisme torna a ser una força determinant i en aquestes eleccions tornem a ser un dels partits que disputa la victòria al Principat.
Quin tipus d’elector que no va votar el PSC fa sis mesos va a buscar?
Una persona moderada, que vol que torni el seny, que després d’anys de procés i de la virulència d’aquests últims mesos a Catalunya busca espais de solució, tornar als grans consensos de la Catalunya de la transició, que no vol més radicalitat ni tensions.
Fins a apel·lar al vot útil de l’electorat del PP i Ciutadans?
No es tracta de tal formació o tal altra, però som l’única veu no independentista a les comarques gironines que pot aspirar a tenir representació. Hi ha gent que vota pensant en dreta o esquerra, però també hi ha gent que passa a votar independentista o no independentista. Els diem que som l’única veu que els pot representar a Madrid des de Girona.
Això no és contradictori si el PSC governa a Figueres amb ERC o a Llançà amb Junts?
No. Precisament el que queda clar és que en un espai on l’independentisme pretén ser hegemònic és més important que mai que el PSC aporti aquesta visió fora dels dogmes independentistes. Som l’últim baluard d’aquesta representació.
Aquestes són unes eleccions de símbols, com ara treure el cos del dictador del Valle?
Es tracta de complir una promesa important per la qual es va lluitar molt des de tota l’esquerra. Era necessari, és una qüestió de justícia. Si l’extrema dreta diu que va ser una profanació de tomba i l’extrema esquerra que han estat uns funerals d’estat al dictador, és que no era res d’això. Era només una pedra més d’un gran edifici que hem de bastir, que és el de la Memòria Històrica. Mentre hi hagi algú enterrat en una cuneta des del PSC no pararem.
El federalisme com queda?
El PSC mai ha deixat de ser federalista, és sorprenent que haguem de renovar el nostre compromís en una cosa de la qual mai ens hem desprès. A ningú se li acudiria preguntar a un independentista: “Vostè continua sent independentista?” Creiem que pot donar resposta a un model territorial que ajudaria molt a perfeccionar la nostra democràcia.
Des de Girona i Catalunya se sent sempre còmode amb la visió del PSOE i les amenaces de 155 del candidat Sánchez?
És cert que vivim en una demarcació on tenim més a flor de pell la situació complexa que es viu. Ho vivim en primera fila, en primera persona i ho pateixen molts dels nostres càrrecs electes. No crec que el president en funcions amenaci ningú, el que diu és que no es pot permetre que hi hagi desgovern, ni accions que posen en perill la convivència. El deure d’un govern és preservar això, i a Catalunya hem tingut un govern que ha animat a fer el contrari.
Com valora les reaccions a la sentència i els aldarulls que hi ha hagut a Girona?
Entenc que hi hagi ciutadans que vulguin reaccionar davant la sentència, el que no es pot defensar és que després les protestes, que han estat en bona mesura cíviques i pacífiques, acabin derivant en situacions d’incivisme flagrant, inseguretat, caos i violència organitzada. Uns fets que posen en perill el clima mínim de convivència d’una societat plural.
L’argumentari gironí queda eclipsat en aquesta campanya?
Per desgràcia és així; en altres legislatures els diputats gironins havien anat a l’una; no m’agradaria que això es trenqui i en els últims sis mesos va ser complicat. Ens hauríem de conjurar per les inversions que es necessiten aquí en infraestructures, cultura, medi ambient...
Alguns exemples concrets?
L’arxiu històric provincial, si finalment l’Ajuntament posa seny el ministeri té la inversió preparada; també hi ha la casa natal de Dalí; el castell de Sant Ferran a Figueres, que és un gran oblidat; els camins de ronda, on falten alguns trams... Qüestions on hauríem d’actuar ara, abans no torni la recessió que alguns economistes ens auguren.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.