Bufetada del Regne Unit a l’euroordre contra Ponsatí
Les autoritats policials britàniques rebutgen tramitar l’ordre de detenció dictada per Llarena, que inicialment qualifiquen de “desproporcionada”
El Suprem i l’exconsellera recorden que la via judicial encara és viva
Clatellada monumental de les autoritats policials del Regne Unit a l’euroordre del jutge Pablo Llarena contra l’exconsellera d’Educació Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia, en plena campanya electoral pel 10-N. L’oficina de coordinació policial Sirene va rebutjar ahir tramitar l’ordre de detenció per sedició després que un advocat especialitzat en nom de l’Agència Nacional contra el Crim la revisés i determinés que és “desproporcionada” d’acord amb la legislació del país. Després de la revolada, La Moncloa va distribuir a la nit un segon document de Sirene en què l’autoritat policial es disculpava per haver afirmat que l’ordre era “desproporcionada”: “No és desproporcionada, és només que hi falta informació essencial”. La comunicació és de les 20:35 hores i continua mantenint, això sí, que el Tribunal Suprem no acredita una clara connexió entre el delicte i Ponsatí, ni tampoc inclou una descripció sobre la data i el lloc en què s’hauria comès. “El Regne Unit no prendrà cap altra mesura en relació amb aquest assumpte”, afirma Sirene. Tanmateix, ofereix a l’Estat la possibilitat de tornar a avaluar la decisió de “no certificar” l’ordre de detenció europea si facilita urgentment informació sobre l’historial delictiu previ de Ponsatí o qualsevol informació relativa a la gravetat de la infracció.
El revés arriba l’endemà mateix de l’activació de l’euroordre i torpedina l’estratègia de la justícia espanyola per fer tornar els exiliats, ja que dona arguments a la defensa del president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, reclamats dimarts amb el mateix procediment.
Fonts del Suprem defensaven ahir que l’euroordre encara pot tenir recorregut, ja que, tot i la negativa de tramitar-la de les autoritats policials, l’ha de valorar l’autoritat judicial, que és la “competent per analitzar i valorar si procedeix l’entrega d’aquesta persona”.
Ponsatí reaccionava amb prudència. “A veure si s’aclareixen. Gràcies a tothom per tantes mostres de suport i afecte. M’alegra la vostra alegria, però contenim l’eufòria. Això encara no s’ha acabat”, piulava. “Hem guanyat una batalla, però no la guerra, l’euroordre encara és viva”, escrivia el seu advocat, Aamer Anwar. L’exconsellera exiliada tenia previst presentar-se a les autoritats escoceses avui, però la vista va quedar suspesa –abans de saber-se que l’euroordre era rebutjada per l’autoritat policial– perquè la justícia escocesa demana aclariments al Suprem. “Els intents caòtics i arrogants d’extradició per part d’Espanya haurien de ser una font de vergonya profunda per a ells”, explicava Anwar, que llegeix “contradiccions flagrants” al llarg de les 59 pàgines de l’escrit, en què només s’esmenta Ponsatí “breument, en dues pàgines, sense claredat sobre el seu paper” en els fets que li imputen. L’advocat també va fer notar que la petició espanyola comença relatant activitats relacionades amb el moviment independentista des de desembre del 2012, però que Ponsatí només va ser consellera a partir de juliol del 2017.
La defensa estudia citar Pedro Sánchez com a testimoni per respondre sobre les seves “interferències” al poder judicial i les motivacions polítiques de l’euroordre, després de recollir les darreres afirmacions del president espanyol en què “presumeix de controlar la fiscalia en el procés d’extradició”, unes declaracions d’ahir mateix que, segons l’advocat, converteixen en “una burla total l’afirmació de l’Estat espanyol de tenir separació de poders”.
Torra constata el “ridícul colossal” del Suprem
“El ridícul internacional d’Espanya i la justícia espanyola és colossal”, va escriure ahir el president, Quim Torra. Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig van defensar ahir que ara tenen proves “més contundents” perquè la justícia belga tombi la nova euroordre contra ells i, en aquest sentit, són “optimistes”. “La nostra defensa ja era molt sòlida, però ara ho és encara més”, subratllava a l’ACN Comín, reclamat per sedició i malversació. “Durant aquests dos anys hem pogut recollir més proves i demostracions que [a Espanya] no existeix la separació de poders”, deia Puig, a qui volen per malversació i desobediència. L’exconsellera Meritxell Serret, l’únic membre de l’anterior govern contra el qual no s’ha emès una nova euroordre, no descarta ser reclamada en el futur i resta a l’espera que “es concreti” la seva situació jurídica.