L’oposició a Evo Morales nomena una presidenta interina per a Bolívia
La senadora Jeanine Áñez assumeix el càrrec sense el quòrum necessari al Congrés
El cap d’estat deposat tornarà al país “si el poble li ho demana”
Amb una enorme bíblia enlaire i al crit de “Déu torna al Congrés!”, la senadora opositora Jeanine Áñez va entrar dimarts a la nit a l’edifici del Parlament bolivià. Minuts després, davant una sala gairebé buida per l’absència dels legisladors d’Evo Morales, va jurar com a “presidenta en funcions” de Bolívia. Es va autoimposar el deure de convocar eleccions al més aviat possible i d’anul·lar la sentència del Tribunal Suprem que autoritzava el president deposat a infringir la Constitució i presentar-se per tercera vegada com a candidat. Des de Mèxic, on ha estat acollit com a asilat polític, Morales va advertir que “si el poble li ho demana” tornarà per “pacificar el país”.
Bolívia té nou president, però no s’han acabat els seus problemes. A la regió, només els Estats Units i el Brasil van reconèixer Áñez en el seu càrrec, mentre que l’Argentina, Xile i el Perú van optar per una tanda de consultes que els permetés d’assumir una posició comuna. Com que el Congrés no va aconseguir el quòrum requerit pel reglament per nomenar un president interí, molts països han decidit esperar. Des de Mèxic, mentrestant, Morales va fustigar la legitimitat del nou executiu, que acusa de ser fill d’un cop d’estat perpetrat per militars, policies i grups ultranconservadors.
Áñez, que representa un petit partit de dreta, ha negat les acusacions de colpista i va prometre convocar eleccions, com a molt tard, a finals de gener. Mentrestant haurà de pacificar el país, guanyar legitimitat internacional i resoldre com blocarà a les urnes els candidats del Moviment al Socialisme (MAS), que donen suport a Morales. Si aconsegueix anul·lar la resolució del Suprem impedirà almenys que l’expresident sigui candidat.
A la crisi política s’afegeix el desafiament de la governabilitat. La Paz va tornar ahir de mica en mica a la normalitat. La presència de militars als carrers i la decisió dels grups més radicals d’aixecar la vaga que mantenien des de feia més de vint dies van permetre que tornés a circular el transport i obrissin alguns comerços. Acabats els saquejos de multituds opositores al govern, van obrir els bancs i mestres i metges de la sanitat pública també van aixecar les mesures de força que mantenien. Els mitjans locals mostraven focus aïllats de protestes de seguidors de Morales a la regió del Chapare, bressol polític de l’expresident, i a El Alto, una populosa ciutat que envolta la capital.
Les protestes van començar l’endemà de les eleccions del 20 d’octubre, consideres fraudulentes per l’oposició. Un informe de l’Organització d’Estats Americans (OEA) va considerar “irregular” el procés que va donar a Morales el triomf en primera volta i va recomanar noves eleccions. Morales va cedir a la pressió diumenge al matí, però va decidir dimitir davant una “recomanació” de les forces armades. Dimarts, Morales es va exiliar a Mèxic, mentre Áñez jurava a La Paz com a presidenta interina.