ERC manté el no a Sánchez i el repta a dialogar i no reprimir
El president alerta que ell i Iglesias són els únics dialogants a l’Estat i reclama la mesa de partits al Parlament
Parla ara de “crisi política” i obvia el Codi Penal
Rufián i Lastra continuaran reunint-se
D’entrada, no. Aquesta és la resposta que ERC va donar a Pedro Sánchez ahir en la primera reunió que la socialista Adriana Lastra feia amb el republicà Gabriel Rufián per explorar si la coalició del PSOE i Unides Podem rebrà l’imprescindible aval independentista per superar una investidura al desembre. El missatge de Pere Aragonès apuntant a retornar a Pedralbes i el de Rufián a Lastra sobre el diàleg i la fi de la repressió van arribar a La Moncloa, on el president en funcions els va recordar que ell i Pablo Iglesias són els únics líders dialogants que trobaran a l’Estat i va exigir que sigui el Parlament el que activi primer la mesa de partits on els independentistes debatin amb els unionistes.
El Madrid polític que es recreava en la parsimònia després de les eleccions del 28 d’abril viu ara el frenesí del calendari que ha portat el PSOE a anunciar una coalició i a citar Rufián quan han passat quatre dies de les eleccions. La primera presa de contacte ahir al Congrés es va envoltar del màxim secretisme, fins al punt que Lastra i Rufián no van permetre cap imatge de la cita –que va durar una hora– i cap d’ells la va valorar al final. En un comunicat, però, ERC advertia que el vot “segueix sent un no” perquè “no hi ha hagut cap indici que el PSOE abandoni la via repressiva per afrontar el conflicte entre Catalunya i l’Estat”. “Sense aquestes garanties, no hi podrà haver en cap cas un replantejament de la posició del grup d’ERC al Congrés”, adverteixen els republicans. La reunió de Lastra i Rufián d’ahir no serà l’última, n’hi haurà més. Fonts parlamentàries assenyalen que “la bona notícia” és que fins al 16 de desembre, en què Sánchez voldria ser investit, queda un mes i que trenta dies al ritme del frenesí polític que hi ha des del 10-N són un món.
Retorn a Pedralbes
El vicepresident Aragonès va oferir com a “bon punt de partida” un retorn a la reunió de Pedralbes del desembre del 2018 que va deixar un comunicat conjunt en què no apareixia la paraula Constitució i es parlava de solucions “en el marc de la seguretat jurídica”. “Podem ser flexibles, però hi ha d’haver una mesa de negociació”, va dir Aragonès a Onda Cero. Qui li va donar la raó va ser Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona. “Pedralbes podria ser un punt de partida per avançar”, deia a la Ser. Des dels comuns, Jéssica Albiach confia en l’abstenció d’ERC. “Seria molt difícil d’entendre que un partit que es diu d’esquerres i que vol solucions a Catalunya no doni suport o com a mínim deixi fer”, sostenia Albiach a TV3.
Sánchez modula la veu
Si hi ha una versió de Sánchez que veta l’acostament és la dels vuit dies de campanya, en què va prometre portar Carles Puigdemont a Madrid i tornar al Codi Penal del 2003 de José María Aznar per castigar amb presó la convocatòria de referèndums. Ahir, en la primera ocasió en què responia preguntes des del 10-N, Sánchez va modular el discurs i va parlar en tot moment de “crisi política”, sense esmentar mai el clixé de la “crisi de convivència” (que sí que figura en el preacord amb Podem), i es va oblidar del Codi Penal. “Som les dues úniques forces que aspirem a superar la crisi política amb diàleg i dins de la Constitució. Qui s’hi oposi, quin govern vol?”, va preguntar als independentistes. Però ERC no només té un debat intern, sinó que té la pressió del vot en contra de JxCat i la CUP.
Michel invoca separació de poders
La primera compareixença amb preguntes de Pedro Sánchez des del 10-N va tenir l’element morbós de ser al costat de Charles Michel, l’electe president del Consell Europeu (assumirà el càrrec l’1 de desembre) i exprimer ministre de la Bèlgica que rep euroordres de Pablo Llarena contra Carles Puigdemont. “L’euroordre és una qüestió que té a veure amb la separació de poders, que és un valor molt important en l’estat de dret”, va advertir Michel.
L’avís del futur president del Consell Europeu té un especial significat després que la vicepresidenta Carmen Calvo hagi amenaçat Bèlgica amb represàlies polítiques de govern a govern si no hi ha una entrega de Puigdemont i que Sánchez prometés ser ell qui el porti a Madrid.