Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts
Les víctimes són camperols ‘cocaleros’ que van xocar amb els militars i policies que bloquejaven el seu avanç cap a Cochabamba
El govern interí de Bolívia fa una crida a convocar una taula de diàleg
La violència no minvarà a Bolívia. Pocs dies després de la sortida anticipada del poder d’Evo Morales, exiliat ara a Mèxic, les manifestacions de repudi al govern interí liderat per la senadora Jeanine Áñez es van saldar divendres amb almenys cinc camperols morts. Un enfrontament entre cocaleros de la regió central de Bolívia –bastió polític de l’expresident– i militars i policies va acabar en una batalla campal.
Els manifestants intentaven avançar cap a la ciutat de Cochabamba, on havien de sumar-se a una gran manifestació de suport a Morales. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va repudiar l’“ús excessiu de la força” contra els grups que resisteixen al cop, mentre que el nou executiu va acusar els camperols de respondre a “grups infiltrats” arribats des de Veneçuela i Cuba per produir caos social.
Tots els morts es van produir per armes de foc d’alt calibre, segons va denunciar el representant de la Defensoria del Poble a la regió central de Cochabamba, Nelson Cox. El nombre de víctimes pujarà, va aclarir el funcionari, perquè hi ha dos ferits amb mort cerebral.
Evo Morales va respondre immediatament als incidents amb un missatge que va enviar des de Mèxic: “El règim colpista que va prendre el poder per assaltar la meva estimada Bolívia reprimeix amb bales de les forces armades i la policia el poble que reclama pacificació”, va escriure l’expresident a les xarxes socials.
Morales no va descartar tornar al seu país, si això serveix per “pacificar-lo”, fins i tot sense aspiracions polítiques. Però Áñez, líder d’un partit d’extrema dreta, va dir que Morales haurà de respondre davant de la justícia si trepitja territori bolivià. La nova presidenta està en una cruïlla. Va assumir la presidència sense el suport del Parlament, dominat pel MAS, el partit de Morales, amb la promesa de “pacificar el país” i cridar a eleccions “el més aviat possible”. Fins al moment no ha fet cap de les dues coses. Divendres, empesa pels disturbis, va convocar una taula de diàleg amb els moviments camperols que responen a l’expresident, però la divisió d’aquests grups entre falcons i coloms farà difícil qualsevol solució.
Pel que fa a la crida a una convocatòria d’eleccions, Áñez ni tan sols ha donat un full de ruta. Té, en qualsevol cas, la llei de part seva. La Constitució li dona tres mesos de termini perquè fixi una nova data. Abans haurà de resoldre si permet o no que el MAS presenti candidats. Com que el nou govern sosté que Morales va cometre frau en els últims comicis generals i va renunciar, el seu partit ha perdut el dret a una nova elecció. Aquest serà el gran debat polític de la transició.
LA XIFRA
Caracas, al carrer
L’oposició veneçolana ha tornat a prendre impuls després de la renúncia a Bolívia de Morales, un aliat tradicional del president Maduro a la regió. El titular del Parlament i president interí des del gener, Juan Guaidó, ha tornat al carrer després de sis mesos sense convocar grans mobilitzacions. Milers de veneçolans van marxar ahir a Caracas amb la promesa de mantenir la pressió del carrer fins que Maduro renunciï al seu càrrec i convoqui eleccions. Guaidó va parlar davant de la multitud i va demanar, una vegada més, que els militars treguin el suport al president, el factor que, segons va dir, va definir la sort de Morales: “L’element central de Bolívia va ser la gent al carrer i un factor molt important, que aquí ens falta: que el poder de les armes estigui de part de la Constitució.” El govern va fer una manifestació paral·lela per denunciar que Guaidó vol “repetir a Veneçuela el cop d’estat” contra Morales.