Lliçó de solidaritat al bosc

Hi havia una vegada un bosc frondós i ple de vida. Allà, una oreneta no hi podia fer el seu niu perquè un eriçó malcarat li ho impedia, fins que tots els animals del bosc van decidir fer costat a l’oreneta i manifestar-se pacíficament davant del cau de l’eriçó per fer-lo canviar d’actitud. La història, plena de solidaritat i diàleg, ha estat escrita pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i es publica il·lustrada per Ignasi Blanch. Un bosc ple d’amor (Estrella Polar) és el títol del conte que es va presentar ahir i que Cuixart dedica a tots els fills dels presos polítics i de consciència d’arreu del món. El president d’Òmnium, condemnat a nou anys de presó per exercir drets i llibertats fonamentals, va fer-se present en l’acte a través d’una carta que va llegir la seva fillola i en què Cuixart explica: “Rere cada visita a la presó, són els nostres fills els qui ens donen una autèntica lliçó. I és per la seva generació, també, que avui la presó es converteix en un altaveu per denunciar la injustícia. No deixem que mai res, ni ningú, ens impedeixi lluitar pels nostres somnis.”

L’acte de presentació del conte, que es va fer al Tradicionàrius del barri de Gràcia amb una platea plena d’infants acompanyats de pares i avis, va incloure Mon Mas, que va narrar Un bosc ple d’amor mentre l’il·lustrador Ignasi Blanch el dibuixava. En la seva intervenció, Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va agrair la feina de tots els contacontes que acudeixen a les presons a explicar històries als presos i va confessar que l’únic cop que ha pogut gaudir d’un conte amb el seu fill i la seva parella havia estat a la presó de Lledoners. “Les paraules obren finestres i ens fan ser lliures”, va assegurar Mon Mas mentre recordava la seva experiència a la presó, on havia explicat històries davant de mares i fills que mai havien estat espectadors d’un contacontes.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va recordar la importància d’escoltar contes i molt especialment els que li explicava la seva àvia quan era petit. En aquest moment, va tenir paraules de reconeixement i escalf per a dues àvies: “l’àvia Carme i l’àvia Dolors, que no poden explicar contes als seus nets”, en referència a les empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa. Txell Bonet va assegurar que el conte escrit per Cuixart “és una forma de tenir-lo a prop” seu i va remarcar que el bosc que apareix al llibre, inspirat en els de les Terres de l’Ebre, d’on és l’il·lustrador Ignasi Blanch, és un homenatge a la biodiversitat i un crit d’alerta per la situació d’emergència climàtica: “Aquest és un tema del qual parlem amb el Jordi quan el vaig a veure a la presó perquè li preocupa molt.”

La solidaritat dels animals que hi apareixen és un cant a l’amor i a l’esperança, segons Cuixart: “Saber-nos junts i deslliurats de qualsevol rancor fa que tot valgui la pena. I us prometo que és això el que dona sentit a cadascuna d’aquestes 761 nits”, deia a la seva carta.