L’advocat de Torra presenta recurs de súplica al TSJC perquè presenti qüestió prejudicial al TJUE

L’advocat de Quim Torra, Gonzalo Boye, ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs de súplica contra la decisió dictada ’in voce’ aquest dilluns pel president del tribunal, Jesús Barrientos, de no admetre la presentació davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), d’una qüestió prejudicial amb cinc preguntes. Boye va fer la petició en acabar el seu informe final, en considerar que la jurisprudència europea així ho determina, però Barrientos va dir que ho havia d’haver fet abans, en el tràmit de conclusions definitives, per tal que les acusacions haguessin pogut presentar les seves al·legacions. Ara, en aquest recurs, Boye insisteix que aquell era el moment processal oportú i demana al tribunal que reconsideri la seva decisió i presenti la qüestió prejudicial al TJUE abans de dictar sentència contra Torra.

Segons Boye, hi ha dubtes sobre la parcialitat de bona part dels magistrats que han intervingut en el procés, perquè el magistrat instructor, Carlos Ramos, va ser designat a proposta del PSC, que vol la dimissió de Torra, cosa que el mateix Barrientos ha considerat una anomalia. Alhora, pregunta si és respectuós amb els drets humans que Barrientos avalés la decisió de la JEC l’endemà de l’ordre a Torra, criticant la presència de llaços grocs en edificis públics i que Joaquín Elías, també magistrat en el judici, digués fa pocs dies que se sent assetjat i incòmode amb el Govern de la Generalitat. Per últim, dubta de la legalitat de la petició d’inhabilitació per a càrrec públic europeu, com demanen les acusacions.

Boye ja va anunciar que si el TSJC no presenta la qüestió prejudicial, ell ho tornarà a demanar al Tribunal Suprem, que hi estaria obligat.

En el seu recurs, amb data d’aquest mateix dilluns i 53 pàgines, Boye argumenta àmpliament cadascuna de les cinc preguntes de la qüestió prejudicial, citant força jurisprudència europea sobre la imparcialitat dels jutges. Abans, però, argumenta perquè podia presentar la qüestió prejudicial en el torn de l’informe final i no abans, durant la presentació de conclusions definitives, també citant jurisprudència europea.

A més, també recorda que la legislació estableix que hi ha d’haver una audiència específica perquè les parts al·leguin el que vulguin sobre el plantejament de la qüestió prejudicial, i aleshores la sala es pot pronunciar mitjançant una interlocutòria motivada, cosa que no va passar aquest dilluns. Per això, l’advocat de Torra al·lega vulneració del seu dret de defensa i recorda a la sala que té l’obligació d’interpretar les lleis d’acord amb la jurisprudència del TJUE.