Presó contra el dret internacional

Judici just “en conjunt”

En l’informe elaborat per l’organització internacional i fet públic ahir a Barcelona, Amnistia no posa en qüestió la legalitat del judici al Tribunal Suprem “en el seu conjunt”. El director d’Amnistia Espanya, Esteban Beltrán, admet que no contrastar les declaracions de testimonis amb proves videogràfiques o acceptar el testimoni de polítics en actiu que consideraven ja condemnats els líders catalans podria haver vulnerat les garanties a un judici just. Però, en canvi, recorda que el mateix tribunal va descartar aquests testimonis com a elements provatoris del delicte i, per tant, conclou que el procés va ser just “en el seu conjunt”. Però, en canvi, per Amnistia la interpretació que el Suprem va fer dels fets provats i del Codi Penal espanyol, i per tant la condemna per sedició consegüent, contravenen el dret internacional.

Vulnerada la legalitat

El motiu principal és que als líders polítics i civils catalans se’ls ha vulnerat el principi de legalitat. Segons aquest principi, “tothom té dret a saber perfectament per quins actes es pot ser penalment responsable i amb quina durada de condemna”, explica Daniel Joloy, assessor legal i de polítiques d’AI. En el cas espanyol, el problema és que el delicte de sedició està redactat al Codi Penal de manera “molt general” i “vague” i pot induir a interpretacions desproporcionades com considera AI que ha fet el Suprem. L’assessor legal de l’organització ho argumenta pel fet que, segons el Codi Penal espanyol, la sedició “no recull explícitament els fets de violència” i “únicament requereix que l’acció hagi estat per la força o fora de les vies legals, i això obre la porta a una àmplia gamma de criminalització” de protestes, com per exemple la desobediència civil pacífica.

Joloy conclou que la condemna per sedició en aquest cas vulnera el dret internacional perquè “les accions directes no violentes estan protegides pels convenis internacionals encara que es vulneri la llei i sempre que no sigui violentament”. Joloy reconeix que els estats poden restringir el dret a la llibertat d’expressió o reunió, però la limitació ha d’estar “establerta clarament per llei” i “clarament demostrada” la seva necessitat. Com que, segons ell, no és el cas de la protesta davant de la conselleria d’Economia del 20-S ni del referèndum de l’1-O, hi ha hagut “violació del dret humà en qüestió”.

Joloy recorda que la sentència del Suprem basa “la gravetat de la conducta imputada en el fet que l’oposició va ser multitudinària o generalitzada”. I afirma que, quan el Codi Penal espanyol atribueix l’adjectiu tumultuària a la sedició no ho justifica pas perquè la protesta hagi estat multitudinària. La seva conclusió és que “la falta de claredat en la definició de sedició” al Codi Penal, per si sola, “està suposant restriccions” als drets humans. Però, a més, la interpretació “extensiva” que en fa el Suprem “imposa límit a protestes pel nombre de persones que les fan” en considerar sedició un “aixecament multitudinari”.

Amenaça als ciutadans

Joloy fa una advertència respecte als milers de manifestants del 20-S i als milions de votants de l’1-O: “Accions en què van participar milers de persones podrien també considerar-se sedició, segons aquesta interpretació.”

Per això, Amnistia conclou que “les autoritats no han d’imposar càrrecs severs no proporcionals a les accions quan no van ser fetes amb violència”, en paraules de Joloy. Amnistia recorda que, segons els estàndards internacionals, “una manifestació no perd el seu caràcter pacífic pel recurs a la resistència passiva, perquè es cometi alguna il·legalitat o pel recurs a l’ús de la violència per alguns manifestants”. I hi afegeix que l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) assenyalen que “les accions directes no-violentes, incloent-hi actes de desobediència civil, estan protegides pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica –fins i tot quan suposin una vulneració de la llei– sempre que no es cometin de manera violenta”. Per tot això, AI insta el poder legislatiu espanyol a corregir “substancialment” la definició de sedició per evitar que es repeteixi el cas dels presos catalans.

Sànchez i Cuixart

Amnistia diferencia el cas de Sànchez i Cuixart dels exconsellers i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Tenint en compte la interpretació jurídica de Joloy, Amnistia considera que la condemna per sedició dels dos líders civils “viola els seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica” i per això en demana la posada en llibertat immediata i també que les autoritats espanyoles “garanteixin un procés que permeti anul·lar la condemna” que se’ls ha imposat.

Exconsellers i Forcadell

Amnistia avalua diferentment el cas de l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i l’expresidenta Carme Forcadell. No en demana la llibertat immediata perquè considera que podrien haver comès “algun delicte legítimament jutjable en virtut del càrrec oficial que exercien” i que el Suprem els atribueix responsabilitat en fets que no estan “emparats per l’exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o de la desobediència civil”. Dit això, però, Amnistia considera que també se’ls ha vulnerat el principi de legalitat amb la condemna per sedició. Per això, insta el ministeri fiscal davant el Tribunal Constitucional que empari el principi de legalitat que se’ls ha vulnerat quan els presos presentin recursos a la sentència del Suprem.