Mantenen la presó als CDR després de repetir la vista

El jutge instructor de l’Audiencia Nacional, Manuel García Castellón, va decidir tornar a dictar presó provisional per a les quatre persones vinculades als CDR i acusades de terrorisme (Xavier Duch, Eduard Garzón, Alexis Codina i Xavier Buigas), que van ser detingudes el 23 de setembre passat en la coneguda com operació Judes. La decisió es produïa ahir a la tarda, després de repetir la vista l’endemà que la sala penal d’apel·lació de l’Audiencia Nacional dictaminés la nul·litat de les ordres de presó, en considerar que hi havia hagut “indefensió” pel fet de no haver-los proporcionat informació essencial de les actuacions ni de què se’ls acusava en la primera vista del 26 de setembre. Des d’aleshores, juntament amb Jordi Ros i Ferran Jolis, estan reclosos a la presó de Soto del Real.

El magistrat va considerar que “persisteixen els motius” pels quals es va acordar el seu ingrés a la presó per “pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i conspiració per cometre estralls”, fet que justifica les mesures, tenint en compte “el risc de fuga, de destrucció i alteració de proves i de reiteració delictiva”. I García Castillón assegura que en la informació obtinguda es constata l’existència d’una organització criminal que els permet investigar-ho “des de la perspectiva de l’article 573 del Codi Penal i no com a simples actes de desordres públics”, com reclamen les defenses. Pel magistrat acceptar-ho significaria “entrar en una espiral que coartaria per endavant la possibilitat de dur a terme la instrucció de forma satisfactòria”.

Els advocats d’Alerta Solidària, el col·lectiu de l’esquerra independentista que els defensen, van considerar una “anomalia” que el magistrat els negués ahir la possibilitat de declarar. L’advocada Eva Pous va anunciar que presentaran recurs d’empara per la vulneració de drets que “vicia” la causa des de les detencions, i també recursos de les interlocutòries d’aquest dimecres.

I la sala penal també va decidir ahir rebutjar els recursos contra la presó provisional de Ros i Jolis, a diferència dels que van presentar les altres quatre, en entendre que ni ell ni els seus advocats –van ser els únics que ho van fer amb un d’ofici– no van fer cap objecció, queixa o protesta quan van declarar davant de la Guàrdia Civil i del jutge instructor, per no tenir informació de què se’ls acusava i, per tant, consideren que no es va produir “indefensió” ni vulneració del dret a defensa. La “passivitat de la defensa de l’investigat denota aquiescència amb les dades i informació facilitada”, assegura. Per aquest motiu manté la mesura de presó provisional com a “adequada, raonable i proporcionada”.

D’altra banda, el titular del jutjat d’instrucció 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, va imputar a una dotzena de periodistes un delicte de “revelació de secrets” per haver publicat informacions de la causa malgrat estar sota secret del sumari. La defensa havia demanat que s’investigués si les filtracions provenien de la Guàrdia Civil o de la fiscalia.