“Ens fa por que mori a la presó”
Seixanta metges denuncien l’estat físic i i mental de Julian Assange i en reclamen l’hospitalització urgent
L’australià és en una cel·la d’aïllament a Londres en espera de la vista per ser extradit als Estats Units
La salut de Julian Assange s’ha convertit en motiu de preocupació, quan queden dos mesos perquè se celebri la vista per a la seva extradició als Estats Units, on està acusat d’espionatge. Pràcticament no se’n sap res, d’ell, des que va ser entregat pel govern de l’Equador a les autoritats britàniques, l’11 d’abril, després d’haver passat set anys refugiat a l’ambaixada del país sud-americà a Londres. El fundador de Wikileaks continua empresonat, tot i que la seva condemna ja ha finalitzat.
Més de 60 metges han alertat sobre el seu estat de salut físic i mental en una carta oberta publicada ahir: “Volem expressar la nostra seriosa preocupació col·lectiva i cridar l’atenció de l’opinió pública i del món sobre aquesta greu situació; creiem que necessita urgentment una avaluació mèdica del seu estat físic i psicològic.”
La carta la signen metges australians, britànics, nord-americans i suecs. Reclamen que el traslladin urgentment a un hospital perquè sigui atès com Déu mana. “Ens fa por que Assange mori a la presó”, conclou la missiva, enviada a la ministra de l’Interior britànica, Priti Patel, i a la seva homòloga laborista, Diane Abbott.
Assange està tancat en una cel·la de confinament solitari a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, al sud de Londres. Només li permeten sortir de la cel·la 45 minuts al dia i té restringit el contacte amb altres interns. Suporta aquesta situació des del 9 de maig passat, quan va ser detingut. Aquell mateix dia, va ser condemnat a 50 setmanes de presó per haver violat els termes de la llibertat condicional el 2012, quan es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador per eludir l’extradició a Suècia.
Va complir la condemna el 22 de setembre, però, tot i això, la justícia britànica va decidir mantenir-lo a la presó per tal d’evitar que es tornés a escapar. El programador informàtic australià, de 48 anys, ja va ingressar-hi en un estat de salut bastant precari, després d’haver passat set anys reclòs en una petita habitació en el seu exili autoimposat. Les seves condicions han empitjorat des que és a Belmarsh.
Partits dividits
L’alarma es va disparar quan el 21 d’octubre passat va comparèixer davant dels magistrats de Westminster en una de les sessions prèvies per a la seva d’extradició. Fins llavors, sempre havia prestat declaració per videoconferència.
Quan Craig Murray, exambaixador britànic a l’Uzbekistan, el va veure entrar a la sala, prim, amb els cabells blancs i envellit, el va creure una persona torturada. Durant la compareixença semblava desorientat, quequejava i fins i tot no recordava el seu nom. Assange va dir que no entenia què estava passant i es va queixar de les seves condicions a la presó. “Estic molt, molt preocupat per ell, he vist i he treballat amb víctimes de tortura a l’Uzbekistan i també a Sierra Leone. Sé com es comporten, i ell es comporta com una víctima torturada”, va declarar Murray. I hi va afegir: “Té tots els símptomes de les víctimes de tortura quant a desorientació i dificultat per afirmar la seva voluntat i de parlar de manera coherent.” El ministre britànic de Justícia, responsable del servei de presons, nega que Assange hagi estat torturat. No obstant, Nils Melzer, relator especial de l’ONU sobre la tortura, després de visitar-lo a la presó al maig, va declarar que era una clara víctima de “tortura psicològica”.
“La salut d’Assange ha entrat en una espiral descendent d’ansietat, estrès i indefensió progressiva severa, típica de les persones exposades a un aïllament prolongat i arbitrari constant”, va denunciar Melzer. La carta dels metges es basa en testimonis com els de Melzer o Murray. En aquestes condicions, Assange prepara la seva defensa per a la vista del febrer. Creu que l’acusació de la fiscalia estatunidenca atempta contra la llibertat d’expressió i d’informació.
La figura d’Assange també divideix els dos principals partits polítics. Mentre el govern conservador ja ha signat l’ordre d’extradició, el líder laborista, Jeremy Corbyn, ha dit que la revocarà si guanya les eleccions del 12 de desembre, perquè la considera injustificada.
LES FRASES
Via lliure a l’entrega a Washington
Daniel PosticoEl nom d’Assange va tornar a sonar la setmana passada quan la fiscalia sueca va anunciar que tancava la investigació per les acusacions de violació i assalt sexual fa nou anys perquè les evidències no eren prou fortes. Aquesta decisió dona via lliure al govern britànic per extradir-lo als EUA. Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador el 2012 per evitar ser extradit a Suècia. Temia ser després entregat als EUA, acusat d’espionatge i traïció i condemnat a mort per la publicació, el 2010, al portal Wikileaks, de centenars de milers de documents confidencials del Pentàgon que posaven de manifest les males praxis a l’Iraq i a l’Afganistan. Quan va ser lliurat a les autoritats locals l’11 d’abril, el govern britànic va reconèixer que hi havia una petició d’extradició als EUA per pirateria informàtica, castigada amb una pena de 5 anys. Però, més tard, l’acusació es va ampliar a 17 delictes d’espionatge amb penes de fins a 175 anys de presó, com temia Assange.