Les emocions recloses

La frustració, la solitud, la impotència, la contenció, l’angoixa, les il·lusions perdudes, les promeses incomplertes, el penediment, la mentida i l’avarícia, però també l’esperança, l’agraïment, l’evasió, la constància, la col·laboració, l’amor i els anhels són només una petita mostra de les emocions que la privació de llibertat per anys en un centre penitenciari amplifica. I no només de les internes i els interns, sinó que es trasllada als seus entorns familiars i pròxims. L’expressió artística contribueix a alliberar aquests sentiments i aquestes emocions i milers d’interns s’hi aferren a les presons catalanes també com a mètode de superació personal, per millorar l’autoestima, la motivació i per evitar l’aïllament en un camí que en la majoria dels casos ni coneixien. Fa dos anys una setantena de treballs dels interns guiats pels monitors dels centres penitenciaris catalans es va visibilitzar en la mostra Bàlsam i fuga.

 La creació artística en la institució penitenciària, amb una bona rebuda al CaixaForum, però el departament de Justícia, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha fet un pas endavant per visibilitzar encara més a partir d’avui i fins al 25 de gener les emocions i les capacitats artístiques dels reclosos. L’escenari triat és la presó Model, on la cinquantena de monitors que treballen en aquestes disciplines artístiques enllestien ahir els darrers detalls per a la inauguració seguint el guiatge de les tres comissionades de la mostra i també monitores: Àngela Peinado (arts plàstiques a Can Brians 2), Sònia Tartatatin (enquadernació a Quatre Camins) i Pilar Cruz. (D)anys col·laterals és el títol i el fil conductor d’una proposta multidisciplinar amb 170 obres (arts visuals, escèniques, plàstiques i del món audiovisual) de 120 interns que inclou tallers dissabte i també espectacles musicals i concerts, en els quals podran participar el públic, les famílies dels interns i els mateixos presos en visites programades o exinterns que faran de guies. Els tallers es concentraran al claustre d’entrada i continuarà als locutoris, on internes de Wad Ras i interns de Brians 2, amb les seves fotografies, dibuixos als vidres i acompanyats de les seves veus i de familiars, reflexionen sobre els conceptes de paternitat i maternitat.

 D’aquí, seguint el símbols d’un ull pintat amb vinil líquid a les parets s’arriba a la sala de comunicacions on hi ha el panòptic i s’hi ha instal·lat una escultura amb molts ulls, leitmotiv recurrent per mostrar l’angoixa per la vigilància i el control dels interns. D’allà s’accedeix a les cel·les de l’emblemàtica galeria 4, on hi ha penjades 25 fotografies dels interns de Lledoners que participen en el taller i que s’han fet entre ells. Amb el títol de Dignes, hi destaquen les dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i, s’intueix, la de Raül Romeva. Totes fetes amb una corda de protagonista, símbol d’allò que limita, que oprimeix i que pot venir de molts àmbits, tant intern com extern. A les cel·les, obres un reguitzell de propostes que reflexionen sobre el temps, la família, les esperes, els murs i la nostàlgia sorprenen.