La fiscalia proposa ara la llibertat per a tres dels set CDR

La fiscalia de l’Audiencia Nacional ha canviat de criteri i s’ha pronunciat a favor de deixar en llibertat sota fiança de 9.000 euros tres dels set presos polítics detinguts el 23-S en el marc de l’operació Judes contra els CDR. Segons el portaveu de la fiscalia, Miguel Ángel Carballo, el ministeri públic respon així als recursos d’apel·lació contra la presó interposats per Eduardo Garzón, Xavier Buigas i Guillem Xavier Duch. Aquest últim va mostrar, segons la investigació, “de manera expressa la seva plena disposició a participar en l’assalt al Parlament”, un presumpte pla de l’anomenat ERT com a resposta a la sentència. La fiscalia, que nega que la decisió es degui a cap motivació política, afirma que el principal criteri per donar suport a la llibertat sota fiança d’aquests tres membres dels CDR és que cap d’ells va manipular explosius.

La investigació sosté que els set presos es dividien en dos grups: l’un s’encarregava de preparar els explosius, l’anomenat “nucli productor”, i l’altre, d’executar l’acció i de recopilar informació sobre possibles objectius.

Fa un mes, el Tribunal d’Apel·lació va dictaminar a favor dels recursos presentats per Garzón, Duch, Buigas i Alexis Codina i va obligar el jutge instructor de la causa, Manuel García Castellón, a repetir la vista, però el magistrat els va mantenir empresonats. Com que es tracta de noves interlocutòries, les seves defenses havien tornat a recórrer contra la presó i la fiscalia fins ara havia defensat en tot moment mantenir-los empresonats.

D’altra banda, la sala penal de l’Audiencia Nacional ha estimat parcialment el recurs de la defensa de Germinal Tomàs, un altre dels detinguts el 23-S, i ha declarat la nul·litat de la seva ordre de presó en considerar que se li va vulnerar l’accés a elements essencials de les actuacions. Es tracta d’un altre revés al jutge García Castellón, que, tanmateix, avui podria decidir mantenir-li la presó en la repetició de la vista, prevista a les deu del matí.

En concret, la sala penal admet que “no es va donar accés” a la defensa “a aquells materials de la investigació amb els quals, sense perjudici del secret sumarial, pogués estar en condicions de rebatre els arguments exposats pel ministeri fiscal” i argumenta que en la gravació de la compareixença “es comprova com el lletrat del recurrent va formular protesta” sense que li fessin cas.

La mateixa sala també va abordar els recursos dels dos únics CDR que van declarar davant la Guàrdia Civil i el jutge instructor, Ferran Jolis i Jordi Ros, però en aquest cas va confirmar la presó preventiva perquè no hi veu vulneració de drets.

El jutge instructor investiga els set empresonats per delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls i considera que hi ha indicis que tots set formen part del que anomena Equip de Resposta Tàctica (ERT), “una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes”.

Fins ara, doncs, els únics als quals la sala ha ratificat la presó són Jolis i Ros, casos en què considera que la investigació aporta prou indicis per imputar-los terrorisme.