Despullant el Suprem

El Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab) ha trigat a ser el marc d’unes jornades de debat rigorós vers la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans, i ahir ho va complir en un atapeït programa. La degana de l’Icab, Maria Eugènia Gay, va afirmar, en la darrera ponència amb responsables de sindicats i empresaris, que la resolució és “injusta i desproporcionada”, que “no respon a les necessitats de Catalunya” i en nom de la junta de govern de l’Icab i d’altres institucions va defensar que és “inevitable reprendre el diàleg”. Els penalistes i defensors d’alguns dels independentistes condemnats, Jordi Pina, Olga Arderiu i Àlex Solà, i Rafael Entrena pel que fa al delicte de malversació, van despullar i van fer un vestit nou als set magistrats de l’alt tribuna espanyol, dirigits pel magistrat Manuel Marchena.

“Han estat tres judicis en un: contra el govern català, contra la societat civil i contra la inviolabilitat parlamentària, que ha fulminat”, assegurava Solà, de l’equip de defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. “En aquest privilegi molt agre”, confessava Solà, “la lectura com a jurista de la sentència és que el Suprem ha fet de Tribunal Constitucional polític”. Pina va afirmar: “El més dolorós en aquest cas és dir-li, als teus clients, que els jutges no són imparcials, quan sempre has cregut en la justícia.” Amb les seves expressions directes, Pina hi va afegir que, si els 40.000 ciutadans concentrats a Economia haguessin volgut assaltar-la, “els agents de la Guàrdia Civil haurien sortit en calçotets”, i va culpar el fiscal Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena d’idear tota la causa amb una investigació abans del 2017 i a l’Audiencia Nacional. Olga Arderiu va moderar el primer debat i com a defensora de Carme Forcadell va sostenir que se l’havia condemnat a 11 anys i mig de presó per tres piulades, i que hauria de ser jutjada amb els companys de la mesa, “ja que van votar el mateix”. Tots tres van coincidir a dir que una greu falta del Suprem és que no argumenta les penes que imposa de manera individual, “un fet –van dir– que sempre critica a tribunals inferiors, en recursos”.

El catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa i especialista en el delicte de rebel·lió, Nicolás García Rivas, va fer una ponència ben didàctica amb fets històrics. “La Setmana Tràgica del 1909, amb la crema d’esglésies, va ser una revolució social però no es volia canviar l’Estat, per tant seria un delicte de sedició, mentre que la declaració de l’Estat català, del 1934, amb trets, sí que seria una rebel·lió”, va exposar García Rivas per diferenciar que el 1995 el legislador va separar la sedició i la va encaixar en els delictes contra l’ordre públic, mentre que la rebel·lió és contra la Constitució i l’Estat. “El Suprem amb la sentència interpreta la sedició com un delicte polític, com en el segle XIX”, va afirmar García, que va apostar perquè aquest delicte desaparegui del Codi Penal “en defensa de la llibertat de tots els espanyols”, ja que no existeix en la majoria de països europeus.

L’advocat Rafael Entrena va fer l’exposició més tècnica vers la condemna per malversació, que va qualificar de “contradictòria”, ja que “inclou conceptes pressupostaris i comptables gens entenedors”, i hi va afegir que com a molt es podria haver castigat per temptativa de malversació. Entrena va alertar que la responsabilitat civil s’ha derivat perquè la fixi el Tribunal de Comptes, “els consellers ara absolts per aquest delicte poden ser condemnats com a responsables comptables”. El penalista va criticar el funcionament d’aquest tribunal que “sembla –va dir– preconstitucional i és una trituradora”.