Bèlgica s’avé a ajornar les euroordres en espera del TJUE
La vista serà el 3 de febrer, quan el tribunal de la Unió Europea ja s’haurà pronunciat sobre la immunitat europarlamentària
El 20 de febrer s’examinarà la demanda civil contra Llarena
La justícia belga actua amb peus de plom i prefereix que els tribunals de la Unió Europea aclareixin primer si Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat europarlamentària abans de prendre cap decisió sobre la seva extradició. En la segona vista per les euroordres el jutge va concedir a la defensa dels dos exiliats electes a l’eurocambra i de l’exconseller Lluís Puig un ajornament del cas fins al 3 de febrer en espera que Luxemburg resolgui si els electes de Junts tenen o no protecció com a eurodiputats.
“És lògic (...) quan encara hi ha pendent una decisió que afecta la nostra immunitat”, va defensar ahir Puigdemont, content per aquesta pròrroga atorgada tres dies abans que el Tribunal de Justícia de la UE dicti sentència sobre el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras. Un dictamen que pot obrir o tancar la porta del reconeixement també a Puigdemont i Comín com a membres del Parlament Europeu. Tots dos tenen pendent una demanda a Luxemburg per reclamar el seu escó i un recurs de mesures cautelars.
Davant la incertesa sobre què farà el TJUE, els belgues van optar per veure primer la resolució europea. I és que, si es confirmés, el Suprem hauria de demanar l’aixecament de la immunitat a l’eurocambra perquè Bèlgica pogués tramitar l’euroordre.
Una prudència que l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, no veu amb bons ulls. Preguntat sobre el cas Puigdemont, va dir: “A Bèlgica les autoritats judicials de Flandes encara no han fet cas d’una euroordre contra una etarra per delictes de sang que hi continua vivint tranquil·lament. No és estrany que passin altres coses.”
Pendents de Luxemburg
Tal com va admetre el mateix Puigdemont ahir, la sentència del cas Junqueras no necessàriament hauria d’afectar “directament” la seva situació i va recordar que ells tenen el seu propi “itinerari” jurídic. Tot i això, el líder de JxCat va admetre que, si el TJUE confirma que la condició d’eurodiputat només s’adquireix pels vots a les urnes i que el jurament de la Constitució no pot ser un requisit per assumir el mandat, com va dir l’advocat general, això tindria repercussions per a ells.
“És evident que ens afectaria, però hem de veure la traducció directa”, va avisar. Un cop dijous es dicti sentència, s’espera que els tribunals de la UE moguin fitxa en el cas de Puigdemont i Comín i resolguin primer sobre les mesures cautelars i després sobre el fons de la disputa.
Per tant, la seva defensa confia que en un mes i mig Luxemburg “ja s’hagi pronunciat” sobre la immunitat dels exiliats i que el 3 de febrer es paralitzi l’extradició.
Demanda contra Llarena
L’inici del 2020 ve carregat de noves cites judicials, ja que el 20 de febrer la justícia belga també ha convocat una nova vista per la demanda de l’expresident i els exconsellers contra el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena. Fa més d’un any van denunciar el magistrat espanyol als tribunals belgues en considerar que va violar la seva “llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència” en la instrucció del cas de l’1 d’octubre i que això els va afectar durant la seva estada a Bèlgica.
LA FRASE
LA DATA
Sentència clau del TJUE per a Puigdemont, Comín i Ponsatí
N. Segura
El Tribunal de Justícia de la UE dictarà sentència dijous sobre el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras. Tant ell com Carles Puigdemont i Toni Comín van guanyar un escó al Parlament Europeu en les eleccions europees del maig, però l’Estat espanyol els va vetar de la llista d’eurodiputats perquè no van jurar la Constitució.
El TJUE haurà de respondre al Suprem si el líder d’ERC tenia immunitat abans de l’inici de legislatura de l’eurocambra, el 2 de juliol, i si aquesta protecció obligava l’Estat a alliberar-lo perquè pogués jurar la Constitució i adquirir el mandat com a eurodiputat. En la primera fase judicial, l’advocat general va obrir la porta a reconèixer la immunitat de Junqueras i va defensar que el requisit de la carta magna no pot ser determinant per obtenir la condició d’eurodiputat. Si el TJUE ho confirma, de retruc això afectaria Puigdemont, Comín (i Clara Ponsatí si el Regne Unit se’n va el 31 de gener de la UE) perquè ells tampoc han ocupat l’escó pel jurament de la Constitució. Per contra, si Luxemburg no es pronuncia sobre aquest requisit addicional espanyol, els electes de Junts tenen pendents unes mesures cautelars i una demanda al respecte amb l’esperança d’entrar al Parlament Europeu més de mig any després de guanyar els comicis.
