De Guiomar a Pedralbes

Quan el 9 de juliol del 2018 va rebre el president Quim Torra a La Moncloa, Pedro Sánchez temia escoltar la demanda d’un referèndum pactat. I el dret a decidir va sobrevolar la conversa, però no va ser ni de bon tros el que més va sorprendre el president espanyol, perquè Torra li va adreçar un prec especial: poder veure la font dels jardins de La Moncloa on Antonio Machado es veia amb el seu últim gran amor, la poetessa Pilar de Valderrama, i que l’hispanista irlandès Ian Gibson va documentar el 2006 que existia i que era al complex presidencial. Amb el llaç groc a la solapa, Torra va ser guiat per Sánchez pel jardí fins a la font de Machado i Guiomar i va obsequiar l’amfitrió amb tres regals: el llibre fotogràfic Aran, un país, el compendi de mapes Imago Catalunya i una ampolla de ratafia Corriols d’edició limitada que va néixer per recaptar fons per a la protesta contra la línia de molt alta tensió (MAT).

La cita del juliol del 2018 a La Moncloa va ser el primer pas del desglaç que es plasmaria sis mesos després a Pedralbes, una cimera que va equiparar formalment els governs català i espanyol amb una foto dels dos presidents, Torra i Sánchez, i una segona foto de tots dos amb les delegacions integrades pel vicepresident Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi al davant de la vicepresidenta Carmen Calvo i l’aleshores ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Dues de les quals no són on eren: Artadi és regidora a l’Ajuntament de Barcelona i Batet és presidenta del Congrés. El gèlid 20 de desembre del 2018 al Palau de Pedralbes va tenir dues versions dels fets: per a la Generalitat, era una foto de presidents i, en paral·lel, una reunió de governs d’Aragonès i Artadi amb Calvo i Batet que concloïa amb una reunió de treball de governs de tres i tres; per a l’equip de Sánchez, era simplement una foto de presidents amb una “salutació a sis” final. Pel president del PP, Pablo Casado, Pedralbes és “un acte constituent de desbordament de facto de la Constitució”. “És una fotografia de dos governs i amb una litúrgia de dos estats”, sosté Casado a les portes del primer aniversari d’aquella cita que va consagrar la bilateralitat Generalitat-Estat.

Com va succeir en els debats constitucionals, en què el poder d’un eufemisme era sovint clau entre els pares del text per desbloquejar el redactat d’un article, a Pedralbes una expressió fetitxe va propiciar l’èxit: “En el marc de la seguretat jurídica.” Va ser aquesta expressió i la desaparició de la Constitució com a paraigua el que va servir el consens: per als uns, era un sinònim constitucional; per als altres, una porta oberta a conquerir una nova seguretat jurídica sorgida d’un nou marc sobirà. En l’ànim d’estovar ERC per ser investit, Sánchez ha recuperat aquests dies l’expressió “seguretat jurídica”. La cimera de Pedralbes, però, va deixar un nom propi que no apareixia inicialment en els títols de crèdit, però que va fer de destacat actor de repartiment: el funcionari de l’àrea de protocol de La Moncloa Andrés Costilludo. En veure que l’atrezzo ideat per la Generalitat oferia una taula amb ponsèties grogues entre Torra i Sánchez, Costilludo va irrompre minuts més tard amb ponsèties vermelles que van dissimular les del color groc solidari amb els presos polítics dels testos primigenis. No per l’acció de socors diplomàtic a Pedralbes, sinó com a premi a una dilatada trajectòria, Costilludo ha rebut aquest any la medalla al mèrit en protocol en el marc de les X Jornadas Nacionales de Protocolo.

Si les inclemències els impedien veure’s al jardí de La Moncloa o al seu cafè preferit a Cuatro Caminos, el poeta Machado i la poetessa Guiomar quedaven a una hora fixada per fingir una trobada i a aquella comunió en absència l’anomenaven “el tercer món”. A Torra i Sánchez sempre els quedarà Pedralbes i, des d’ahir, el soroll d’un telèfon oficial que si havia deixat de sonar no era per una avaria.