Òmnium xifra en 2.500 les víctimes de la repressió
El càlcul inclou els detinguts, els investigats i els condemnats des de la tardor del 2017, quan es va celebrar el referèndum
Els alcaldes que van col·laborar en l’1-O són el col·lectiu més nombrós
L’acció de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català ja acumula 2.510 víctimes amb noms i cognoms, segons un primer balanç fet ahir per Òmnium Cultural, que va presentar un vídeo en què s’esbossen les grans xifres de la repressió. Es tracta d’una dada provisional que setmana rere setmana es va incrementant, tal com va advertir el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que va avisar que, des del dia que es va tancar aquest balanç fins ahir, ja s’han produït quatre noves detencions i quatre identificacions de persones.
El recompte presentat ahir retrocedeix fins a la tardor del 2017 i es nodreix de dos grans paràmetres: per un costat, les víctimes de l’acció policial per les càrregues al carrer; per l’altre, el gran col·lectiu d’alcaldes investigats per haver col·laborat en l’organització de l’1 d’octubre de fa dos anys.
En la presentació del balanç de la repressió, també hi van participar una representant del col·lectiu Irídia i un altre d’Alerta Solidària. Es tracta d’organitzacions de persones especialistes en dret i altres disciplines socials pensades per a la defensa dels drets dels col·lectius socials, amb una clara vocació de reivindicació i lluita al carrer.
Anaïs Franquesa, del col·lectiu Irídia, va advertir que l’Estat percep cada cop més com una “amenaça” l’exercici del dret a la protesta dels ciutadans, i que per això hi respon amb episodis de repressió extrema, com les càrregues que hi va haver en diverses ciutats de Catalunya amb motiu de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés.
La repressió no és gratuïta i va molt més enllà d’actuar contra aquells que aparentment pertorben l’ordre públic. Si més no, això és el que va dir ahir l’advocat d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, segons el qual l’objectiu de la repressió és centrar el debat públic en les conseqüències i no en la reivindicació pròpia del procés. Per exemple, cada cop que es fa una concentració per reclamar la llibertat dels presos polítics –expressió màxima de la repressió– es deixa de reclamar la independència.
En la llista difosa ahir per Òmnium Cultural, el primer lloc l’ocupen les dotze persones condemnades en el judici que es va fer al Tribunal Suprem. Es posen quasi al mateix nivell els exiliats, entre els quals es compta també el cantant Valtònyc, i Tamara Carrasco, de qui es recorda que va estar confinada durant mesos al seu municipi de Viladecans.
Ferits
Ara bé, el gros de la llista el constitueixen les 1.396 persones que van resultar ferides al carrer per les accions dels diversos cossos policials, amb motiu de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i, més recentment, durant les protestes arran de la sentència del Suprem. La gran majoria, 1.083, van ser ferits el 2017. Entre aquestes víctimes, n’hi ha que van ser agredides per la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, però d’altres també pels Mossos d’Esquadra, ja que en aquest aspecte no s’ha fet cap distinció.
Pel que fa a les persones detingudes, la relació canvia respecte als ferits, ja que la majoria, 241 de 292, van ser empresonats durant les protestes postsentència. Aquest fet l’explicaria una circumstància que s’ha sabut recentment: que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil tenien ordres de no fer detencions l’1 d’octubre del 2017, ja que la prioritat era interceptar urnes.
El gran col·lectiu afectat per la repressió és el dels alcaldes de Catalunya que van fer costat a l’organització del referèndum d’autodeterminació. Fins a 712 han estat sotmesos a la investigació de la justícia espanyola.
LES FRASES
Repressors amb impunitat i 21 cops de porra al cap
És evident que l’estratègia repressora de l’Estat ha donat llibertat als cossos policials per actuar amb una interpretació laxa, molt laxa, de la llei que regula l’ús de la força per part dels cossos de seguretat. Anaïs Franquesa va detallar ahir que s’han comptabilitzat un mínim de 21 persones que van rebre cops de porra al cap, circumstància que està del tot prohibida en la normativa policial. No és l’única conducta il·legal que s’ha pogut veure a Catalunya aquesta tardor. Tant o més greu que els cops de porra en zones vitals com el cap és l’ús de pilotes de goma per part de la Policía Nacional, un material repressor que va ser prohibit a Catalunya pel Parlament arran del cas d’Ester Quintana. Aquesta tardor passada s’han recomptat fins a mig centenar de persones ferides per impacte de pilota de goma o projectil de foam. De les quals, quatre han perdut la visió. Franquesa també va recordar que l’acció dels cossos policials s’ha dirigit també en contra dels periodistes que cobrien la informació, amb un total de 50 professionals de la informació agredits. Un dels quals –fotoperiodista d’El País– fins i tot va arribar a ser detingut acusat d’atemptat contra l’autoritat.