Política

Els sindicats redoblen l’aposta

Centenars de milers de manifestants a França en la tercera vaga general contra la reforma de les pensions

Les organitzacions sindicals es mobilitzen totes de manera conjunta per primer cop des del 2010

La pugna per la reforma de les pensions es mantindrà durant les festes de Nadal? A principis de desembre, molts analistes auguraven que la forta mobilització del dia 5 decauria amb el pas de les setmanes a França. Tanmateix, els sindicats francesos van redoblar ahir la pressió contra la polèmica mesura impulsada pel president francès, Emmanuel Macron.

En aquesta nova jornada de grans manifestacions, totes les organitzacions sindicals van protestar conjuntament en un àmbit estatal per primera vegada des del 2010.

Entre 1,8 milions de persones, segons els sindicats, i 615.000, segons el Ministeri de l’Interior, van manifestar-se arreu del territori francès. Era la tercera vaga general convocada aquest desembre, i la primera després de la presentació oficial, la setmana passada, de la reforma de les pensions.

Tot i que la mobilització s’havia reduït a la meitat dimarts de la setmana passada en comparació amb la vaga del 5-D –en què van manifestar-se entre 800.000 (autoritats) i 1,5 milions de persones en la jornada de protestes socials a França més nombrosa des del 2010–, ahir va tornar a augmentar. En nombroses localitats franceses es van celebrar marxes igual d’imponents que les del primer dia de vaga.

Més de 10.000 manifestants en ciutats mitjanes o petites com ara Rennes, Brest o Pau, 20.000 a Marsella, 6.500 a Perpinyà o 76.000 a París. Totes aquestes xifres reflecteixen una contestació igual de notable arreu del país.

Tanmateix, el nombre de treballadors que van fer vaga, molt important en el sector dels transports i de l’educació, va resultar inferior al del 5 de desembre. Un 9% dels treballadors de la funció pública van donar-hi suport, mentre que aquests van representar un 26% a principis de mes.

Assegurances privades

Aquestes protestes tenien el reforç de la presència de la CFDT, el sindicat amb un major nombre d’afiliats. Aquesta organització, d’ideologia moderada i que prioritza la negociació, se n’havia mantingut al marge fins ara. Però va unir-se a la protesta després que l’executiu anunciés la voluntat d’establir una “edat de referència” per jubilar-se als 64 anys. Una mesura que de facto allarga dos anys l’edat per retirar-se, encara que es mantingui l’edat legal de jubilació als 62.

“Aquesta reforma per convertir l’actual model de jubilació –format per 42 règims de cotització– en un únic sistema per punts és completament injustificada, ja que és fals que les pensions franceses estiguin en una situació financera alarmant”, assegurava Brigitte Baly-Borrull, de 66 anys, que recordava que disposen d’un fons de reserves de 36.000 milions. A la capçalera de la manifestació parisenca amb una pancarta que deia “Estic jubilada i no vull la pensió Macron per als meus fills”, aquesta professora defensava que “l’executiu aposta per aquesta reforma, ja que vol beneficiar els seus amics del sector de les assegurances i dels fons d’estalvi privats”.

Una desconfiança que es feia ressò del presumpte conflicte d’interessos que abans-d’ahir va propiciar la dimissió de Jean-Paul Delevoye, el ministre adjunt encarregat de la reforma de les pensions. La situació de l’arquitecte d’aquesta mesura, clau en el projecte neoliberal del macronisme, havia esdevingut insostenible després de les revelacions de la premsa francesa la setmana passada.

A més de la seva responsabilitat a l’executiu, Delevoye havia ocupat onze càrrecs en paral·lel. Per dos d’aquests havia rebut remuneracions de 5.600 i 6.500 euros nets mensuals, respectivament. Una acumulació de feines no només inconstitucional per a un membre del govern, sinó l’evidència d’un possible conflicte d’interessos en estar algunes de les quals vinculades al sector de les assegurances. “L’important no és que se’n vagi Delevoye, sinó que retirin la reforma”, deia Leila Saib, professora i militant de la CGT. “I tant que cal que la vaga als transports es mantingui durant les vacances de Nadal”, hi afegia. Després que el ministre de les Pensions fos la primera víctima, la forta pressió social, ara, aspira a tombar la reforma de Macron.

LES XIFRES

665.000
persones
van manifestar-se ahir a l’Estat francès contra la reforma de les pensions que impulsa Macron.
9
per cent
dels treballadors de la funció pública es van declarar ahir en vaga, segons dades del govern.

El cas Delevoye esquitxa Philippe

Enric Bonet

La polèmica per l’acumulació de càrrecs de l’exministre adjunt de les Pensions, Jean-Paul Delevoye, no és una carpeta tancada per al govern francès. L’acumulació d’onze càrrecs paral·lels a les responsabilitats governamentals —fins a 14 els últims cinc anys— i un possible conflicte d’interessos van comportar abans-d’ahir la dimissió d’aquest històric dirigent chiraquià. Tanmateix, l’ escàndol va viure ahir un nou capítol que podria esquitxar el primer ministre, Édouard Philippe. Segons Le Monde, Delevoye havia realitzat una primera declaració d’interessos el 2017 en què reconeixia el seu càrrec com a delegat general de l’institut IGS, en el sector de les assegurances. El diari va indicar que això comportaria que el cap de l’executiu ja estaria probablement aleshores al corrent dels múltiples càrrecs de Delevoye, una informació negada des de l’entorn del primer ministre, que va assegurar que se n’havia assabentat a principis de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia