Escòcia demana que li reconeguin el dret de decidir
Sturgeon reclama per carta a Johnson el poder permanent per convocar consultes sobiranistes
Demostra que els escocesos són una nació i defensa que la unió legal del Regne Unit és voluntària
La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va reclamar ahir, per carta, al govern de Londres no només el traspàs de poders per poder fer un nou referèndum d’independència, tal com s’esperava, sinó que aquest traspàs sigui permanent. En el document, de 38 pàgines, defensa el dret de decidir dels escocesos.
En el document, titulat El dret d’Escòcia a escollir, defensa que Escòcia és una nació i que, des de la unió política amb Anglaterra i Gal·les, el 1707, “s’ha demostrat de moltes maneres aquesta condició de nacions”, per exemple “a través d’estructures polítiques legals diferents, el referèndum de 2014 i una tradició constitucional distinta”.
Considera que el dret de determinar la forma de govern que millor s’adequa a les necessitats dels escocesos “ha estat acceptat de manera consistent durant dècades a través de l’espectre polític”. També que el Regne Unit “és una associació voluntària de nacions” i que “el lloc d’Escòcia dins el Regne Unit es basa en el consentiment dels ciutadans escocesos”.
Sturgeon afirma que té un clar mandat per demanar una nova consulta arran de les eleccions de desembre tot i haver aconseguit només el 45% dels vots a Escòcia, igual que Johnson se sent legitimitat per treure el país de la UE amb només el 42,4% dels vots a tot el país.
L’SNP va basar la campanya de les generals en el dret d’elegir, igual que Johnson va basar la campanya a Escòcia a impedir el segon referèndum. El document afegeix que els ciutadans haurien de poder votar “entenent quines són les conseqüències del seu vot i amb la garantia que serà respectat pel govern britànic”.
Johnson ja ha advertit que els van dir que el referèndum de 2014 valdria per a una generació. Però Sturgeon considera que tot va canviar amb el referèndum del Brexit de 2016, en què el 52% dels britànics van triar sortir de la UE i el 62% dels escocesos, quedar-s’hi. El 2014 el principal punt dels unionistes era que la independència significaria la sortida de la UE per als escocesos. Sturgeon va tornar a denunciar ahir que el Brexit és nacionalisme anglès.
Descarta la via catalana
En el text, diuen que esperen un refús de Johnson i que aquest només és un primer pas. No desvela què faran quan els tornin a dir que no. Per ara, Sturgeon descarta la via catalana –la consulta no consentida– vist el resultat i busca el suport laborista al dret de decidir.
Podria convertir les eleccions escoceses del 2021 en plebiscitàries, però Londres ja ha dit que ni així canviarà d’idea. A més, el Regne Unit i Escòcia ja no seran a la UE el 2021, segons la proposta de llei que Johnson presentarà avui a la cambra.
Londres defensa la unitat britànica
Daniel PosticoBoris Johnson va presentar ahir el seu programa de govern durant el tradicional discurs de la reina que inaugura aquesta legislatura. Va prometre “un ambiciós pla de reformes per atendre les prioritats del poble”, un conjunt de mesures que inclouen una inversió de 40.000 milions d’euros en la sanitat pública i la contractació de 20.000 policies més, tot i que aquestes mancances han estat fruit de les retallades imposades, precisament, pels conservadors durant els darrers nou anys que han estat al poder. També va prometre d’incrementar les penes als convictes per terrorisme arran del recent atac al pont de Londres. El primer ministre tory es va referir al nou sistema d’immigració basat en el de punts australià, “l’àmplia reforma constitucional” que comportarà el Brexit i es va comprometre a treballar per reforçar la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit.