L’Estat esgota terminis mentre la defensa exigeix la llibertat de Junqueras

L’advocat de l’exvicepresident Oriol Junqueras, el penalista Andreu van den Eynde, va demanar ahir al Tribunal Suprem la seva posada en llibertat, tot exposant-li que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és “diàfana” i per respectar aquest mandat del tribunal de Luxemburg “no existeix solució jurídica respectuosa amb el seu contingut i orientació que no impliqui la nul·litat de la resolució” del Suprem, que el va condemnar a 13 anys de presó, el 14 d’octubre passat. Per contra, l’esperat –tot i que no decisiu jurídicament– pronunciament de l’advocada de l’Estat Rosa Maria Seoane és possible que no es conegui fins a esgotar el termini per presentar-lo: el 2 de gener. I fins passat Reis no s’espera cap resposta de l’alt tribunal espanyol de com aplicarà la doctrina Junqueras.

En l’escrit, Van den Eynde indica als set magistrats del tribunal que van jutjar els independentistes catalans i també al jutge instructor Pablo Llarena que, amb la resolució del TJUE, ja no es poden negar a admetre que “van infringir els drets polítics i civils de Junqueras, i també el dret de la Unió” en haver encotillat la immunitat d’europarlamentari a la jura de la Constitució (que li va prohibir Manuel Marchena), mentre que el tribunal europeu fixa que s’adquireix en el moment de proclamació de resultats electorals, que en el cas del vicepresident va ser el 13 de juny del 2019, l’endemà d’acabar-se el judici al Suprem. També recorda al tribunal que va voler mantenir la qüestió prejudicial després de dictar la condemna, el 14 d’octubre, fent-ho constar per escrit i mantenint la inhabilitació de Junqueras pendent d’execució. “Si es va dir que no perdia vigència la consulta al TJUE seria incongruent afirmar que la pena dictada ha de suposar la inaplicació de la sentència del TJUE”, alerta l’advocat.

I és que la tesi dels quatre fiscals del Suprem (que fins i tot critiquen Junqueras per emparar-se en la immunitat) és que el tribunal no ha d’alliberar l’exvicepresident, ja que ara no està en situació de presó provisional, com exposa el tribunal europeu, sinó que compleix una condemna ferma, tot i que aquesta es va dictar mentre el TJUE ja analitzava la causa de Junqueras.

L’advocacia de l’Estat, quan al juny Junqueras va demanar permís per jurar la Constitució i poder traslladar-se al Parlament Europeu, ja va estar a favor de concedir-li-ho, però Marchena li ho va prohibir adduint risc de fugida i perquè, sense citar-lo, Puigdemont era a l’exili i amb recursos per ajudar-lo. Ara, caldrà veure com l’advocacia de l’Estat argumenta que cal mantenir aquest dret i com s’hauria d’executar. És a dir, si deixant Junqueras lliure o mantenir-lo a la presó mentre es demana el suplicatori per condemnar-lo al Parlament Europeu.

L’argument de l’advocat de Junqueras és que la sentència de Luxemburg no només ha aclarit quan un europarlamentari té en vigor la immunitat, sinó que amb la resposta donada també afecta la causa principal, és a dir el procés penal. Exposa que, quan el tribunal europeu indica que la seva resolució “té uns efectes en altres procediments” (i deixa el Suprem que els apliqui), de manera “diàfana” es refereix a la causa principal, fins i tot posant l’exemple de la sentència del cas Marra, d’un parlamentari. Van den Eynde conclou que “sense l’autorització del Parlament Europeu no és possible mantenir Junqueras a la presó”, i per tot això demana al Suprem que l’alliberi i que anul·li la sentència.