Sánchez pressiona ERC amb les pensions i el salari mínim
Supedita l’alça d’un 0,9% als pensionistes a ser investit
ERC i PSOE avancen en una cita a Madrid
El govern confia que l’advocacia lliuri l’escrit de Junqueras dilluns i fer la investidura el 5 de gener
Si el pensionista entra al 2020 sense la revaloració de les pensions és cosa tant del president espanyol que continua en funcions com dels partits com ara ERC que es resisteixen a investir Pedro Sánchez. Aquest és el subliminal missatge que s’amaga en la decisió del Consell de Ministres d’ahir, que va optar per supeditar l’alça del 0,9% de les pensions i la revisió del salari mínim (SMI) a tenir un govern que deixi d’estar en funcions. Si bé ERC vol veure l’escrit de l’advocacia de l’Estat sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, en la guerra de nervis que envolta la investidura Sánchez obre ara un front de pressió social sobre els republicans. La Moncloa confia en una investidura la vigília de Reis si l’escrit de l’advocacia arriba dilluns, mentre que ERC i el PSOE acostaven posicions en una reunió d’amagat ahir a la tarda a Madrid.
Tot i que els republicans havien avisat per boca de Marta Vilalta que no hi hauria cap més reunió fins que parlés l’advocacia, la cita no pública d’ERC i el PSOE d’ahir va constatar que s’avança a abordar el desbloqueig. “Reunió de contacte després de quinze dies sense reunió. Sense n novetats rellevants”, es limiten a dir fonts d’ERC. Des de la taula del Consell de Ministres, la portaveu Isabel Celaá va negar que la negociació amb ERC s’hagi aturat mai: “Estem en una negociació política en curs amb ERC, però el partit no ha acabat”. “No és un procés de negociació d’una investidura, és un procés de creació de la mesa per abordar un conflicte polític”, advertia el conseller de Treball, el republicà Chakir El Homrani
Segons l’advocacia de l’Estat en mans de Consuelo Castro –omnipresent en la investidura–, un govern espanyol en funcions no pot adoptar decisions pressupostàries que comprometin el govern següent i l’alça de les pensions d’acord amb la inflació ho seria. Sánchez podia haver revalorat la pensió mensual un 0,25% ara i la llei de la seguretat social del 2013 de Rajoy l’empararia, però ha preferit aprovar un decret per deixar en suspens la norma tot confiant a ser investit aviat i apujar-les de cop un 0,9%.
La virtut de no apujar les pensions ara un 0,25% i, més tard, el 0,65% restant és que el compàs d’espera serveix per pressionar més ERC –de qui Sánchez necessita l’abstenció per ser investit– i fer còmplices els de Junqueras del fet que els pensionistes inaugurin el gener del 2020 perdent poder adquisitiu. Quan arribi, la revaloració serà retroactiva a partir de l’1 de gener. El mes de desembre viu un rècord de despesa en pensions: 9.759,8 milions (un 4,74% més). La pensió mitjana és de 1.143,55 euros, però la mitjana de les dones és de 866,36 euros i la dels homes és de 1.318,41 euros.
En un cas similar estan els funcionaris, que han d’esperar un govern elegit per veure l’alça del 2% dels sous públics. Pel que fa a l’SMI, el Ministeri de Treball vol obrir el 2020 prorrogant els 900 euros mensuals i que l’alça futura sigui fruit del diàleg social.
“El Suprem complirà”
La portaveu Celaá va deixar caure que dilluns pot veure la llum l’informe de l’advocacia general de l’Estat sobre Junqueras i això obriria la porta a iniciar un ple d’investidura el 2 de gener perquè Sánchez fos votat el 3 i elegit el 5 a la segona i per majoria simple. “Si es presenta dilluns hi hauria temps físic per a una investidura com més aviat millor”, va dir. Celaá, però, recorda que l’advocacia té fins al 2 de gener per lliurar el seu escrit al Suprem i és “autònoma per gestionar el termini.”. “El Tribunal de Luxemburg ha canviat la doctrina i no es pot considerar una garrotada a la justícia espanyola. El TJUE és l’intèrpret suprem del dret a la UE des de fa 68 anys i no és una instància estrangera, no és l’executor d’un codi penal imposat als espanyols, no hi ha dues justícies, sinó una justícia, i els jutges europeus són tan nostres com els nacionals”, va defensar Celaá.
La JEC veurà el futur de Torra i Junqueras el 3 de gener
Quan el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va admetre que “formalment tot seria molt més tranquil si fos a partir del 8 de gener”, però que alhora entenia les “presses” de voler tenir una investidura immediata per evitar “sorpreses” judicials, les “sorpreses” van quedar sense catalogar, però ahir va emergir la primera. La Junta Electoral Central va informar ahir que es reunirà el divendres 3 de gener per abordar la inhabilitació de Quim Torra i els escrits del PP i Ciutadans per vetar Oriol Junqueras com a eurodiputat.
Enmig de les festes nadalenques més atípiques que ha viscut la política estatal per l’entestament a voler ara la investidura que a Pedro Sánchez se li resisteix des del 28 d’abril, precisament quan una opció que està sobre la taula del PSOE i d’ERC és fer el ple d’investidura del 2 al 5 de gener, la JEC s’ha convidat a interferir el calendari amb una reunió per abordar els casos de Torra i Junqueras aprofitant els recursos del PP i Ciutadans. En el cas del president de la Generalitat, la JEC entrarà en l’anàlisi de la seva possible inhabilitació després de ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver desobeït la mateixa JEC i no haver despenjat el llaç groc del balcó de la Generalitat. L’objectiu del PP i Cs és que Torra sigui inhabilitat ara sense esperar al recurs al Tribunal Suprem.
En el cas de Junqueras, pendent de com el Suprem fa complir o ignora la sentència del TJUE que avala que tenia immunitat des del 13 de juny, el PP i Cs pretenen que sigui la JEC la que s’avanci i veti l’entrega al líder d’ERC de la condició d’eurodiputat.