JxCat no veu cap avenç i es referma en el no a Sánchez

Per a JxCat, la situació està en el mateix punt que abans-d’ahir. O, si és possible, més emboirada encara. Ni la resolució de l’advocacia de l’Estat ni el contingut de l’acord de govern estatal fet públic ahir pel PSOE i Podem han introduït nous elements substancials per modificar la seva posició respecte a la investidura de Pedro Sánchez. A hores d’ara, continuen apostant per un no. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va ser explícit a l’hora de mostrar el seu desencís a través d’una piulada: “Em sembla que l’acord PSOE-UP havia aixecat expectatives per damunt de les seves possibilitats. Llegint el que han pactat sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, no veig la diferència entre el futur govern de coalició i un del PSOE en solitari”, expressava el text penjat a Twitter. Sense dir-ho, és fàcil deduir que un dels molts aspectes que Puigdemont podria trobar a faltar en el document subscrit és una defensa del dret a l’autodeterminació o del referèndum com a mecanisme per canalitzar el conflicte cap a una solució.

Una estona més tard, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, reblava el clau amb una altra piulada també explícita: “Des de l’1-O, els independentistes no hi som per garantir «una España fuerte y cohesionada». Per a Catalunya, és más de lo mismo, cap diferència respecte a altres governs, i no fa presagiar res de bo. Per a això volien que ens replantegéssim el vot? Ens mantenim en el compromís electoral: no és no!”

En aquesta tessitura, el PP, Vox i Cs van interpretar l’informe de l’advocacia de l’Estat com la darrera peça a encaixar, la definitiva, per a un acord per desencallar la investidura de Sánchez basat en la genuflexió del PSOE envers tot el conjunt de l’independentisme. Per al líder dels populars, Pablo Casado, hi ha sospites fundades per considerar que s’ha pressionat els lletrats per adoptar “la posició que estaven reclamant polítics d’ERC per facilitar la investidura” i, davant d’això, va avançar que demanarà la compareixença, entre d’altres, de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, al Congrés. El dirigent del PP no es va aturar aquí i, obertament, va demanar als barons del PSOE que moguin fitxa per fer caure Sánchez. I, textualment, va utilitzar el concepte rebel·lió per aconseguir-ho: “Instem els dirigents socialistes a rebel·lar-se amb el que està passant al seu partit. Estic convençut que no agrada a tot el socialisme. Fa tres anys van fer fora Sánchez per un intent de fer el mateix. Hi ha vida constitucionalista a Ferraz, a les federacions i a les agrupacions socialistes?”, va manifestar Casado, que, alhora, va tornar a oferir possibles alternatives a Sánchez per ser president. Governar en solitari n’és una, amb suports de Podem i Ciutadans; l’altra, obtenir el suport de Navarra Suma i una abstenció de Cs, sempre que trenqués l’acord de govern del PSOE amb Bildu a la comunitat foral. En aquest escenari, el líder del PP hi va afegir que hi hauria marge per obtenir el seu suport puntual en matèries com ara les pensions o fer un cordó sanitari contra l’independentisme.

Per a Santiago Abascal (Vox), la decisió de l’advocacia de l’Estat possibilita que Oriol Junqueras “fugi i es refugiï amb els altres fugitius a Europa”, i va responsabilitzar Pedro Sánchez d’haver “humiliat” aquest òrgan i haver-lo convertit en “l’advocacia d’ERC” per aconseguir el suport “dels separatistes” a la seva reelecció.

Per tancar el cercle, Inés Arrimadas (Cs) va considerar que el d’ahir era un dia “trist per a la democràcia” perquè es va veure, segons ella, com Pedro Sánchez havia posat “l’advocacia al servei de Junqueras”. “Si Junqueras, el PNB i Bildu estan contents –hi afegia–, com voleu que no estiguem preocupats la majoria d’espanyols?”, es va preguntar, i alhora convidava els dirigents territorials del PSOE a “alçar la veu” contra un pacte amb ERC.