Justícia deixa els presos en segon grau per evitar el TS

El Departament de Justícia, que encapçala Ester Capella (ERC), va comunicar ahir als nou presos polítics que respecta les resolucions de classificar-los en segon grau (règim ordinari i tancat) que van proposar, el desembre passat, les juntes de tractament (formades pel director i més de deu professionals) dels tres centres penitenciaris on estan tancats. “L’equip del servei de classificacions de la secretaria de Mesures Penals recorda a les juntes de tractament que el segon grau permet també un inici progressiu del retorn a la comunitat”, informava Justícia en un comunicat.

Tot i que les elevades penes imposades pel Tribunal Suprem (de 9 a 13 anys de presó) són l’únic escull per no classificar-los en tercer grau o semillibertat des del principi, la decisió de Justícia s’interpreta, tècnicament, com que deixa la porta oberta perquè cada reclús opti per una de les dues vies possibles: quedar-se en segon grau i aspirar a sortir aviat a treballar o a fer tasques en ONG en virtut de l’article 100.2 del reglament penitenciari, o bé presentar recurs per exigir el tercer grau, en què la darrera paraula la té la sala sentenciadora, que és el Suprem, presidit per Manuel Marchena.

El servei de classificacions de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (format per deu juristes i psicòlegs) és l’òrgan tècnic que ha revisat les resolucions de les juntes de tractament del penal de Mas d’Enric, en el cas de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; de Puig de les Basses, en el cas de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, i del centre de Lledoners, on hi ha l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconselleres Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC i membre de JxCat Jordi Sànchez.

“En totes les resolucions, s’indica que el procés d’inserció social és favorable, però el ponderen amb la durada de les penes”, indica Justícia. El servei de classificació valida que els criteris dels tres penals (i de tots els centres de Catalunya) siguin homogenis, i només modifica un 5% de les classificacions de les juntes, va detallar el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, al desembre, dada que va interpretar com a bona, ja que significa que treballen amb els mateixos criteris de reinserció.

L’advocat dels exconsellers de JxCat, el penalista Jordi Pina, és qui més obertament ha repetit aquesta setmana que esperava que Justícia classifiqués els presos polítics en tercer grau, ja que compleixen gairebé tots els requisits exigibles per la llei, com ara tenir suport a l’exterior, bona adaptació a la presó, possibilitat de feina, haver pagat la responsabilitat civil (no n’hi ha, tot i que ara el Tribunal de Comptes valora el cost de l’1-O) i no reincidir, fet que ja s’evita amb la inhabilitació per a càrrec públic.

I, sobretot, que ja fa dos anys que estan empresonats. N’és una mostra evident el fet que els Jordis compliran dimarts una quarta part de la condemna i, per tant, un cop classificats, ja podran sol·licitar els 36 dies de permisos a l’any que pertoquen per llei a les persones classificades en segon grau. Seran els primers a sortir al carrer.

Si els independentistes no presenten recurs contra la seva classificació (primer, al jutge de vigilància penitenciària; després, al Suprem), la junta de tractament aprova un pla individual de tractament (PIT), amb el qual es fa un calendari de compliment de la condemna, i també l’opció d’una semillibertat controlada (com Oriol Pujol i Iñaki Urdangarin), amb sortides només per anar a treballar, fer voluntariat o cuidar familiars malalts i grans, com és el cas de les mares de Forcadell i Bassa. En el cas de Cuixart, té empresa pròpia i no hauria de buscar feina.

La fiscalia ja ha alertat que no permetrà que l’aplicació dels articles 100.2 i 117 del reglament penitenciari sigui un tercer grau encobert per als presos polítics. Per a l’aplicació d’aquests articles, no cal el vistiplau de Justícia, però sí que ho supervisa el jutge de vigilància penitenciària, i els recursos en última instància van a l’Audiència de Barcelona.

Si es presenten recursos per al tercer grau, no hi ha jurisprudència recent, i la sala de Marchena, malgrat que no va voler imposar als presos polítics el compliment de la meitat de la pena per gaudir de permisos com volia la fiscalia, podria endurir ara per als presos polítics –i, de retruc, afectaria tota la població reclusa– els requisits per obtenir el tercer grau. En penes de dos dígits, el tercer grau directe s’ha concedit només a nou persones en els darrers anys a Catalunya.