Política

Comín avisa de la “deriva autoritària” d’Espanya per un “nacionalisme hereu del nacionalisme franquista”

El diputat popular Esteban González Pons li replica que pot parlar “lliurement” a l’Eurocambra malgrat estar “perseguit pels jutges”

Els Verds i ALE reuniràn la setmana vinent un comitè de conciliació pel cas de Puigdemont i Comín

L’eurodiputat de Junts Toni Comín ha denunciat aquest dimecres a l’Eurocambra la “deriva autoritària” de l’Estat espanyol, que ha atribuït a un “nacionalisme hereu del nacionalisme franquista”.

En la seva segona intervenció al plenari a Estrasburg, Comín ha assegurat que “l’herència cultural” del franquisme està “molt viva” a Espanya. “La transició espanyola no va ser una ruptura amb el règim anterior com a Itàlia o Alemanya”, ha dit. Segons ell, la cúpula judicial és un exemple d’aquesta manca de “ruptura” amb el franquisme.

Comín ha alertat que l’espanyol “és el tipus de nacionalisme contra el qual s’ha construït la Unió Europea”.

En el següent torn de paraula, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons li ha replicat que Espanya no és un país “autoritari”. “Pensen que Espanya és un país autoritari si una persona que ha robat i està perseguida pels jutges pot parlar lliurement en aquest parlament?”, ha preguntat el popular.

Comitè per estudiar el cas de Puigdemont i Comín

Els Verds i l’Aliança Lliure Europea (ALE) han convocat per la setmana vinent un comitè de conciliació per negociar la petició d’entrada al seu grup de Carles Puigdemont i Toni Comín, segons ha pogut saber l’ACN.

El comitè estarà format per dos eurodiputats verds i dos d’ALE, i es farà després que els ecologistes hagin acceptat la proposta de Diana Riba de convocar aquest mecanisme, previst en els estatuts de l’aliança parlamentària. Si durant la reunió de la setmana vinent, que encara no té dia fixat, no s’arriba a un acord, es podria demanar un vot formal al grup parlamentari.

Els partits encara han d’escollir els negociadors, tot i que Riba serà en l’equip d’ALE perquè és qui ha presentat la petició de comitè de conciliació.

El co-president dels Verds, Philippe Lamberts, va dir dimarts que veu com un “problema” l’adhesió de Puigdemont i Comín per la seva proximitat amb l’N-VA. Fonts coneixedores també admeten reticències entre els verds alemanys, als quals pertany la co-presidenta, Ska Keller. De fet, els principals recels vindrien de la direcció del grup parlamentari, on també hi ha el català Ernest Urtasun i eurodiputats de Suècia, França, Holanda o el Regne Unit, segons dues fonts consultades.

En canvi, alguns dels membres de la delegació francesa –que també té una vicepresidència– serien més favorables a permetre l’entrada dels dos independentistes de Junts. Dins el grup hi ha qui apunta que en una votació amb tots els eurodiputats dels Verds Puigdemont i Comín podrien arribar a aconseguir l’aval d’entrada.

De totes maneres, abans de forçar una votació al grup parlamentari sobre la seva entrada, els republicans consultarien Puigdemont i Comín si voldrien sotmetre’s-hi.

Grup minvant

Les negociacions per la possible adhesió de Puigdemont i Comín als Verds/ALE arriben només setmanes abans que el grup perdi onze membres per culpa del Brexit.

Fonts dels ecologistes admeten que hi ha preocupació per aquesta situació, ja que els britànics són la tercera delegació més gran dins del grup després d’alemanys i francesos, i els Verds/ALE perdran pes sense ells.

A l’impacte del Brexit en el pes polític del grup se suma la por a una possible entrada del partit de Viktor Orban, Fidez, al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus. “Podríem passar de ser la quarta força del Parlament Europeu a la sisena”, asseguren aquestes fonts.

Actualment els Verds/ALE tenen 74 eurodiputats i per darrere tenen els ultres d’Identitat i Democràcia amb 73 membres i els Conservadors i Reformistes Europeus amb 62 eurodiputats.

Amb Puigdemont i Comín, els Verds podrien guanyar-ne dos membres més, i sumar-ne tres amb l’arribada de Clara Ponsatí, que aconseguirà l’escó amb el Brexit. Una qüestió que també pot influir en les negociacions en un parlament, l’europeu, on l’elevada fragmentació implica que el pes d’un grup pot variar molt per un o dos membres.

L’aliança ecologista també té pendent des de fa mesos decidir sobre la petició d’entrada dels populistes del Movimento 5 Stelle, una delegació de 14 eurodiputats. Fins ara el grup no ha vist amb bons ulls la incorporació perquè van compartir govern a Itàlia amb els ultres de la Lega de Matteo Salvini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Guerra a Europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 95 presoners de guerra

Barcelona
regne Unit

Carles III presenta l’agenda reformista del nou govern laborista

barcelona
Tailàndia

Troben sis estrangers enverinats en un hotel de luxe de Bangkok

Barcelona
Política

Mor Alfons Llorenç, periodista i polític que va participar en la reconstrucció del País Valencià

judicial

El jutge del cas Pegasus no preveu amnistiar, per ara, l’exdirectora del CNI

barcelona
Memòria democràtica

Restituïm avisa que no renunciarà al nom de Salvat-Papasseit per a la plaça del Virrei Amat

Barcelona
Unió Europea

El TGUE conclou que la CE no va ser transparent sobre la compra de vacunes

Barcelona
política

Cinc grups reediten el cordó parlamentari contra l’extrema dreta

barcelona
Memòria democràtica

Més de 70 joves participen en la recuperació de trinxeres a les Terres de l’Ebre

Tortosa