Merkel busca una treva en el trencaclosques de Líbia, amb Putin i Erdogan de convidats
La cancellera rep a Berlín els implicats en el conflicte amb voluntat d’impulsar un procés de pau
La reunió es produeix enmig d’una escalada a la Trípoli assetjada per Haftar
Quan tot semblava que quedava en mans de Turquia i Rússia, amb França i Itàlia com a actors europeus en el conflicte, va aparèixer la “mitjancera” Angela Merkel. La cancellera d’Alemanya, un país fins ara poc implicat en la guerra civil de Líbia, rep avui a Berlín el president rus, Vladímir Putin, i el turc, Recep Tayyip Erdogan, a més del francès, Emmanuel Macron, i una llarga llista de convidats. La intenció és reunir en una mateixa habitació Khalifa Haftar, el mariscal que té assetjada Trípoli, i el cap de govern d’Acord Nacional, Fayez al-Sarraj, el primer ministre reconegut per l’ONU. És a dir, allò que no va aconseguir Putin fa una setmana, quan va reunir a Moscou el militar i el cap de govern. No hi va haver cap trobada directa. Al-Sarraj va signar l’alto el foc que havien preparat Putin i Erdogan. Haftar va marxar sense fer-ho.
El president rus dona suport a Haftar. El turc s’ha aliat amb Al-Sarraj. A escala europea, el militar té en Macron el millor aliat. Itàlia actua políticament a favor del cap de govern reconegut per l’ONU. Un trencaclosques complex en una Europa que, un cop més, no parla amb una sola veu en matèria de política exterior. La conferència convocada per Merkel ha fet acostar-se a Berlín Josep Borrell, cap de la diplomàcia de la UE, així com el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Val a dir que ella ja era al seu país dissabte per passar-hi el cap de setmana, a més de mantenir una primera trobada amb Merkel. La forta presència dels caps de les institucions europees no pot amagar, però, que la UE arriba tard per intentar arreglar les coses en un país veí per al bloc comunitari i en guerra civil des del 2015.
Malestar grec
Mitja dotzena més de països hi estan convidats. Entre els quals, els EUA, representats pel secretari d’estat, Mike Pompeo. I, evidentment, l’ONU, amb el seu secretari general, António Guterres, com a amfitrió oficial de la trobada. No hi serà Grècia, malgrat la indignació d’Atenes, que tremola per l’intrusisme a les seves aigües que significa una aliança entre Turquia i Trípoli.
Merkel es disposa a fer els deures que ha deixat aparcats la UE, dividida com sempre. “És l’inici d’un procés. No en podem esperar grans resultats en un dia”, insistia divendres el portaveu de la cancellera, Steffen Seibert. Es tracta de reconduir cap a la via del multilateralisme un conflicte en què hi ha massa mans i interessos aliens confrontats.
Una treva signada pels dos bàndols, el de Haftar i el d’Al-Sarraj, seria un bon començament. L’ofensiva sobre Trípoli oberta per Haftar l’any passat ha provocat 1.500 morts i uns 150.000 desplaçats interns. Líbia, país de trànsit per a la migració africana cap a Europa, és un panorama de camps de refugiats en condicions infrahumanes, on l’esclavitud i les violacions són el pa de cada dia.
Alemanya és el principal receptor dels refugiats que aconsegueixen arribar a Itàlia i, d’allà, continuen cap a altres països europeus. És un contingent mínim, comparat amb el milió i mig de refugiats acollits per Alemanya entre el 2015 i el 2019. Però la situació política i humana és explosiva.